El creixement de les ciutats medievals a Europa
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,7 KB
Per què van créixer les ciutats?
A finals del segle XI van acabar les invasions normandes al nord d’Europa.
També els senyors feudals van fer la Treva de Déu, que pactes per mantenir certa seguretat en els camins i així poder recuperar la circulació de persones i mercaderies a l’Europa occidental.
L'expansió agrària
També al segle XI, a la zona occidental d’Europa es van introduir innovacions tècniques en l’agricultura que van fer augmentar la productivitat dels camps.
- Nous mètodes de conreu: S’introdueix la rotació triennal amb guaret i que utilitzava els fems com adob.
- Nous instruments agrícoles: Com ara l’arada de pala o arada normanda que feia els solcs més profunds ja que eren emprats animals de tir per arrossegar-la.
- L’ús de molins de vent i de molins d’aigua que facilitaven la tasca de moldre gra.
Com els agricultors produïen més del que necessitaven per al seu consum, generaven un excedent que podien vendre.
El creixement de la població i les rompudes
L’augment de producció agrícola va permetre millorar l’alimentació de la població i la resistència d’aquesta a les malalties, per aquest motiu la població augmenta, es produeix un creixement demogràfic.
Per tenir més camps de conreu, els pagesos van repoblar antigues terres abandonades i en van rompre altres de noves.
El ressorgiment del comerç i de les ciutats
El ressorgiment de les ciutats va ser conseqüència de la recuperació del comerç.
A les cruïlles de camins van aparèixer nous barris o burgs, que seran l’origen de les futures ciutats que van anar creixent durant els segles posteriors.
En aquests burgs hi vivien comerciants i artesans.
Els pagesos anaven a aquests burgs a vendre el seus excedents i a canvi compraven roba, calçat, eines de ferro...
Finalment l’obertura del comerç amb el Mediterrani oriental després de les croades va revitalitzar encara més el comerç.
Les ciutats medievals
L’emplaçament urbà
Les ciutats medievals estaven pròximes a les principals vies de comunicació.
També es situaven en zones properes a rius, fonts on els habitants poguessin abastir les seves necessitats més importants. També on trobar primeres matèries com ara fusta, pedra, minerals...
Les ciutats estaven completament envoltades de muralles i el plànol urbà era molt irregular.