Creixement Demogràfic i Migracions al Segle XIX: Anàlisi Detallada

El Creixement de la Població al Segle XIX

Entre el 1750 i el 1850, la població mundial va créixer tant com en els mil anys anteriors. L'explosió demogràfica, que es produiria en els anys posteriors, es va iniciar sobretot a l'Europa occidental, on la mortalitat va començar a minvar ràpidament. L'evolució de les taxes de mortalitat a Anglaterra i Gal·les van disminuir des de 1850 cap a 1960. L'evolució a Anglaterra, França, Alemanya i Rússia va augmentar des de 1840 cap a 1910. La mitjana d'edat en el moment de la mort el 1842 a Rutland, Liverpool i Derby mostra que la petita noblesa rural era la que més vivia, seguida dels artesans i, per últim, els obrers.

Natalitat i Mortalitat a Espanya

L'evolució de les taxes brutes de natalitat i mortalitat a Espanya, de 1858 a 1980, mostra que el creixement demogràfic a Espanya va ser més important al segle XX que al XIX, a diferència del que va ocórrer en altres països. La mortalitat va ser alta durant el segle XIX. Les epidèmies eren freqüents. El 1885, un brot de còlera va provocar 120.000 morts, i el 1918-19, la grip va ocasionar quasi 200.000 morts. La mortalitat infantil també era molt alta, ja que la vacunació dels xiquets encara no estava estesa.

Distribució del Creixement Demogràfic a Espanya

El creixement demogràfic va ser desigual a Espanya: a Catalunya i al País Basc hi va haver més de 300; a Extremadura, Múrcia i Albacete, de 250 a 300; a Andalusia, Madrid, València i totes les comunitats del sud, de 224 a 250; a Galícia, Astúries i Balears, de 175 a 224; i a Castella i Lleó, Aragó i tots els països del nord, menys de 175.

Un Món en Moviment: Migracions i Urbanització

El 1850, les ciutats amb més de 500.000 habitants eren Moscou, Londres, Pequín i Nova York. El 1890, les ciutats amb més de 500.000 habitants eren Chicago, Filadèlfia, Berlín, Viena, Bombai, Buenos Aires i Nàpols. Els principals cables telegràfics estaven al nord d'Amèrica i a Sud-amèrica. El temps mitjà que tardava la correspondència a arribar a Anglaterra el 1852 era des de San Francisco, Tampico, Alexandria, Montevideo, Valparaíso, Ciutat del Cap i Fernando Poo.

Principals Moviments Migratoris

Els moviments migratoris van ser de la Xina a San Francisco i a Amèrica del Sud; de Singapur a Ciutat del Cap i també a Amèrica i Austràlia; de Nova Zelanda a Europa; i d'Europa a Austràlia. Europa va emigrar a Amèrica perquè les ciutats van créixer i per això hi havia treball i futur, ja que necessitaven mà d'obra per a construir fàbriques i les ciutats.