Creixement i Engreixament del Vedell

Creixement del Vedell

Mesures del Creixement

El creixement es mesura de dues maneres:

• Corba de creixement total: sense factors limitants, són sigmoides. Com més edat = menys ossos, menys múscul i més greix.
• Per unitat de temps: (pes final - pes inicial) / temps entre els dos.

Efecte del Genotipus

En funció de la tendència a dipositar greix:

• Precoces: Frisona, Hereford, Angus.
• Precocitat intermitja: Simmental, Pardo Alpina, Retinta, Horucha, Avileña.
• Tardanes: Rubia Gallega, Asturiana, Pirenaica, Charolesa, Limusina.

Carn Comercial

• Carn blanca: Raça lletera, joves (7 dies), allotjament individual o grup, alimentació llet i lactoreemplaçants, velocitat creixement elevada. Sacrifici als 2-5 mesos, PV 100-250 kg, rendiment canal: 57-65%.
• Carn rosada: Vedells frisons (3-4 dies vida/3 setmanes), asturians (10-15 dies vida), pastencs (5-6 mesos vida), alimentació cereals, més freqüent a Espanya. Sacrifici als 9-11 mesos, PV 250-300 kg, rendiment canal: >= 65%.
• Carn vermella: Alimentació pastures, animals majors, sacrifici als 15-36 mesos, PV 450-700 kg.

Sistemes de Cria

• Intensiva: Vaques de llet, vedella blanca.
• Natural: Pastencs de races autòctones, pastencs de races autòctones creuats amb mascles de carn.

Sistemes d'Engreix

• El 75% a sistemes intensius: 90% pinso, 10% palla.
• Provenen de:
  • Deslletament artificial (2 mesos) frisons.
  • Deslletament natural (4-6 mesos) mare i pasturen, pastencs.
• El 15% són sacrificats al deslletament (PV: 250-300 kg).
• El 10% es fa l'acabat després del deslletament (250-300 kg).

Calostre (0-4 dies)

Protecció immunitària contra processos intestinals i respiratoris (immunitat passiva), aporta nutrients: més energia, proteïna (85% Ig), oligoelements (Mg: diarrees) i vitamines que la llet. Poder laxant: expulsió meconi. Densitat calostre: >= 1.06. 1ª presa: 2 hores postpart (2L), 2ª presa: 12 hores (2L), fins 4 dia, després llet.

Desenvolupament del Sistema Digestiu

Tan sols l'abomàs (quall) està desenvolupat en néixer el vedell (el rumen no).

Lactància

• Lactància natural: Races no lleteres (pastencs) 4-6 mesos, creixement 1000 g/dia, a partir del mes (3ª setmana) aportar farratge, bona qualitat i petites quantitats. Pinso.
• Lactància artificial: A vaques de producció lletera, 3-4 primers dies calostre, després lactoreemplaçants. Vedella blanca: 3-5 mesos, 100-250 kg, consum exclusiu de productes lactis. Anèmia i alt nivell d'engreixament.

Cria Intensiu

Llet artificial (300g/dia primera setmana a 500g/dia de la 2ª a la 7ª setmana). Fins als 9 mesos palla ad libitum, pinso starter 1,5kg/dia 1ª setmana, pinso creixement fins 1-2 mesos abans del sacrifici, pinso acabament 1-2 mesos.

Cicle Estral

Cicle estral: 21 dies, reproductora polièstrica continua, zel curt 16 hores, cicles 24-25 dies, gestació 9 mesos, 1 part/any, secat 2 mesos, lactació 10 mesos.

• Interval entre parts: òptim 11,8-12,9 mesos.
• Interval part-inseminació fèrtil: òptim 85-115 dies.
• Dies en lactació (DEL) = DEL vaques lactants / Nº vaques.

Llet

• Llet alveolar: parènquima glandular.
• Llet cisternal: cisternes (sinus glandulars).
• Àcid acètic: síntesi greix làctic.
• Àcid propiònic: precursors de la glucosa (neoglucogènesi).
• Àcid butíric: afavoreix percentatge gras de la llet.

Nutrició

• No superar 50% del total de MS ració.
• 40% concentrat, 60% farratge, greix ració menor 5%.
• Fibra àcido detergent (FAD) 21% MS, pobre en lignina, millora % GB a llet.
• Necessitats proteïna 16-18% PB.

Exercici: Explotació Ovina

Enunciat

En una explotació ovina en estabulació permanent, durant la primavera s'alimenta a les ovelles amb farratge verd recentment segat.

Les necessitats de les ovelles al principi de la gestació són 0.74 UF/dia i 73 g PDI/dia. La seva capacitat d'ingestió és d'1 Kg de matèria seca al dia.

Es disposa d'un farratge verd de 0.74 UF/Kg ms, 63 g PDIN/Kg ms, 73 g PDIE/Kg ms i 150 g ms/Kg mf. Es disposa d'urea anhidra amb 1472 g PDIN/Kg ms.

Preguntes

1. ¿Cobreix el farratge les necessitats de l'ovella al principi de la gestació?
2. ¿Quina quantitat d'urea s'ha d'afegir a 1 Kg de ms de farratge per aconseguir que la barreja cobreixi les necessitats diàries d'una ovella seca?