El Creixement Moral i la Personalitat: Etapes i Mecanismes

1. Heteronomia (del 0 als 5 anys): actuen depenent de si el pare o la mare els donen un premi o bé si els castiguen.

2. Individualisme (dels 6 als 10-11 anys): descobreixen les regles del joc i les compleixen per egoisme.

3. Expectatives interpersonals (d'11-12 fins als 20 anys): desig d'agradar i ser acceptats, i es fa el que s'espera de nosaltres.

4. Sistema social i consciència (entre els 20 i els 30 anys): començament de l'autonomia moral. La responsabilitat es limita al seu grup (família...), els altres no són responsabilitat seva.

5. Contacte social (entre els 20 i 30 anys): pensa i defensa drets bàsics de les persones.

6. Principis ètics (entre els 20 i els 30 anys): lluiten i defensen la igualtat, el respecte i l'amor a tots els éssers humans.

Kohlberg i el desenvolupament moral: les persones sempre arriben al 1r estadi, però no tothom arriba al 6è. Per arribar-hi es requereix:

- El judici moral: capacitat per argumentar el que està bé i el que està malament en les conductes.

- La comprensió crítica: entendre i buscar el nucli dels problemes personals i socials, tenir i creure en molts valors, valorar l'amistat, el respecte...

4. La personalitat: comportament, sentiment i pensament d'algú, creada pel pensament i la conducta. La personalitat té 2 elements: temperament i caràcter.

Temperament: manera de ser o reaccionar de cada persona. Caràcter: qualitats que té cada persona i la distingeixen dels altres. El comportament, pensament i sentiment d’una persona.

2 aspectes: autoconcepte: imatge de nosaltres; autoestima: valoració de la persona.

Mecanismes de defensa de la personalitat: tècniques que fem servir per evitar les emocions, l'ansietat i la depressió. Es poden diferenciar en 3: adaptació, evitació i distorsió de la realitat.

Mecanismes d'adaptació: busquen estratègies davant d'una situació estressant. 1: afiliació; buscar ajuda en els altres. 2: altruisme; afrontar els conflictes satisfent els altres. 3: anticipació; avançar-se a el que pot passar. 4: sentit de l’humor; fer front donant importància als aspectes divertits.

Principals mecanismes d'evitació: a) negació; negar la realitat o el problema. b) projecció; atribuir incorrectament als altres sentiments inacceptables. c) racionalització; buscar explicacions que et tranquil·litzen per amagar la realitat.

Principals mecanismes de distorsió: 1: idealització; exagerar qualitats dels altres. 2: devaluació; atribuir qualitats exagerades negatives als altres. 3: omnipotència; la persona actua amb superioritat davant un conflicte. 4: fantasia; crea fantasies per substituir la resolució del problema.