Creixement social i econòmic a Catalunya al segle XVIII

Creixement social i econòmic del segle XVIII

Durant el segle XVIII, com que no podien fer política, els catalans es van dedicar a treballar. La conseqüència fou que, després de molts anys de guerres, hi hagué un creixement demogràfic i econòmic que va promoure la mobilitat social gràcies a què els grups econòmics més dinàmics varen posar les bases d'un model comercial i industrial clarament diferenciat del model agrari predominant a la resta d'Espanya.

La conseqüència fou que, després de molts anys de guerres, hi hagué un creixement demogràfic i econòmic que va promoure la mobilitat social gràcies a què els grups econòmics més dinàmics varen posar les bases d'un model comercial i industrial clarament diferenciat del model agrari predominant a la resta d'Espanya.

Demografia

La població es concentra molt al litoral i al prelitoral, on l'activitat comercial i manufacturera genera més ocupació i atrau població des de l'interior.

Agricultura

Hi ha un procés de transformació agrícola marcat per:

• l'extensió de terres de conreu (tallen boscos, dessequen estanys, s'aprofiten zones muntanyoses...);
• s'introdueixen noves tècniques de conreu (milloren l'arada, s'inverteix en sistemes de regadiu, es generalitza la utilització d'adobs orgànics...);
• s'especialitzen per millorar els rendiments: al litoral es generalitza la vinya, al centre els cereals, al delta de l'Ebre l'arròs, i a les terres de Tarragona la fruita, l'olivera i l'horta.

Tot plegat permet abandonar l'agricultura de subsistència per passar a un model més productiu que genera excedents destinats a potenciar altres activitats, com les manufactures.

Manufactures i comerç

Durant el segle XVIII es mantenen les manufactures tradicionals (oficis artesans), però apareix una important indústria cotonera, anomenada la indústria de les indianes. Les indústries de la seda i de la llana es mantenen, però perdran importància i pràcticament desapareixeran al segle XIX.

Destaquen exemples concrets com la fàbrica de paper de Capellades, les fargues vora els Pirineus, les diferents drassanes del litoral (Arenys de Mar, Barcelona, Mataró, Canet de Mar i Sitges) i la primera fàbrica d'indianes fundada per Jacint Esteve i Companyia el 1737.

L'augment del nombre de botigues és una prova del creixement econòmic a tota Catalunya. Alhora, es va afavorir l'enriquiment de pagesos i l'enobliment de comerciants rics, però també va incrementar les desigualtats socials tant al camp com a les ciutats.