Crise a Espanya a l'inici del segle XX: Regeneracionisme i Setmana Tràgica

Enviado por JoseJJ y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,73 KB

1902 Rei Alfons XIII: problemes a Espanya a l'inici del s.XX

-El sistema polític es basava en el caciquisme, és a dir, amb la corrupció i a més els dos partits principals tindran la competència de forces perifèriques i republicanes.

-Els nacionalismes perifèrics que reclamen una estructura de l'estat diferent com per exemple era el catalanisme, liderat per Prat de la Riva, el nacionalisme basc de Sabino Arana i també altres moviments com el de Blas Infante a Andalusia o Villar Ponte a Galícia.

-L'estructura econòmica es basava en l'agricultura en comptes de la indústria, el que allunyava a Espanya del progrés europeu.

-La influència de l'església en l'àmbit cultural i educatiu. Encara que l'índex d'analfabetisme era molt elevat.

-L'estructura hipertrofiada de l'exèrcit que suposava un pes pels pressupostos i un problema polític per a les ingerències i per les intromissions d'aquest estament en la crida política. Regeneracionisme. Es tractava d'un moviment polític i cultural que volia posar solució als principals problemes d'Espanya del s.XX i va aparèixer com a resposta a la crisi del 1898. Proposava donar un impuls cultural i també una reforma administrativa. A més, feia que la indústria segueixi el camí que havia de seguir per desenvolupar l'economia. Va tenir com a principals impulsors a Joaquín Costa, a José Canalejas i als catalanistes com Cambó.

Setmana Tràgica 1909

Va ser una insurrecció popular de tipus antiburgès i anticlerical. Es va iniciar amb l'objectiu d'impedir que els reclutes marxessin a la guerra d'Àfrica. Aquesta va tenir lloc entre el 26 de juliol i el 2 d'agost, particularment a Barcelona però també a altres ciutats industrials.

Causes

Es va originar perquè per un costat va haver-hi una protesta ciutadana contra la guerra del Marroc i per l'altra va sumar-se una protesta sindical que demanava unes millors condicions laborals. A més hem de tenir present el fort antimilitarisme que hi havia des de la guerra Hispano-Americana i encara que no va haver-hi un líder clar es va passar d'una vaga general a una rebel·lió.

Conseqüències

La revolta que atacava a les classes benestants va tenir en l'església els seus principals atacs, ja que moltes es van cremar i fins i tot es van profanar tombes. Va haver-hi més de 100 morts i va acabar amb la intervenció de l'exèrcit. -Clara repressió de l'exèrcit amb 2500 detinguts i 5 condemnats a mort, entre aquests Ferrer i Guàrdia, un simpatitzant anarquista. En l'àmbit polític el president del govern, Maura, va dimitir i va ser un cop mortal per Solidaritat Catalana i pel que fa al moviment obrer, es va organitzar en la Cat, que es va fundar al 1910.

Entradas relacionadas: