Crisi de 1929: De la Sobreproducció al New Deal
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,57 KB
La Industrialització de les Antigues Colònies
Els països que havien estat antigues colònies (l'Argentina, l'Uruguai i Austràlia) i que depenien dels productes dels països europeus, com que no podien proveir-los durant la guerra, van impulsar la seva pròpia industrialització i van crear fàbriques.
En acabar la guerra, aquests països no van reduir la producció industrial, a la qual també es va sumar la de les indústries reconstruïdes dels països bel·ligerants.
Aquest fet va provocar que, en els anys posteriors a la guerra, els productes manufacturats s'acumulessin als magatzems en quantitats impossibles de ser absorbides pels mercats mundials.
El Crack del 1929
Dijous 24 d'octubre de 1929, el valor de les accions de les empreses nord-americanes va començar a baixar, i molts bancs van haver de tancar per manca de liquiditat. El divendres 25 d'octubre de 1929 semblava que la borsa pujava, però el dilluns 28 d'octubre va caure.
Els crèdits no es van poder retornar per la crisi de sobreproducció que afectava les empreses. La gent volia els seus diners, però era impossible perquè els bancs estaven en fallida i van haver de tancar.
El govern nord-americà no va poder controlar la crisi, que va perjudicar la major part de les empreses del país.
Les fàbriques, amb els magatzems plens de productes que no podien vendre i de matèries primeres que no podien pagar, van aturar la producció; milions de treballadors van quedar sense feina i els salaris dels que treballaven van baixar dràsticament.
El sistema econòmic nord-americà es va paralitzar.
La Gran Depressió
La borsa es va enfonsar i els valors dels bancs també. La gent, espantada, va començar a treure els diners del banc.
Els bancs es van quedar sense liquiditat i van tancar. La població va perdre tots els seus estalvis.
Solucions Liberals Clàssiques:
- Reducció de salaris (40%) per mantenir llocs de treball (menys consum, menys producció, més crisi, més atur).
- Reducció de la despesa pública per contenir el dèficit (més injustícia social, més atur, més crisi).
- Proteccionisme comercial (reducció del comerç mundial: un 66% menys de producció).
Keynes i Roosevelt i el New Deal:
- Promoure l'augment de salaris i la reducció d'hores de treball.
- Reestructuració i major control dels bancs.
- Grans inversions en obres públiques.
- Més despesa social.
- Devaluació del dòlar.