Crisi Agrària a Espanya: Fil·loxera i Crisi Cerealística

Crisi Agrària a Espanya al Segle XIX

Crisi Vitícola a Catalunya

La crisi vitícola va afectar principalment Catalunya. La causa va ser una malaltia anomenada fil·loxera, que es transmetia ràpidament i era molt resistent. Aquesta malaltia, provinent de França, va arribar a Catalunya l'any 1879, travessant els Pirineus i entrant per les comarques de Girona. Això va posar fi a l'"edat d'or de la viticultura catalana". L'any 1907, ja no quedava cap cep autòcton.

Per combatre el desastre, els rabassaires van importar ceps de Califòrnia per empeltar-los, ja que a Califòrnia ja havien patit aquesta plaga i tenien immunitat a la malaltia.

Conseqüències de la Fil·loxera

• Finalització de contractes i extinció de la rabassa morta.
• Els propietaris van expulsar els pagesos i van fer nous contractes.
• Van optar per contractes més curts, volent convertir els rabassaires en arrendataris.
• Els rabassaires es van mobilitzar a través del sindicat Unió de Rabassaires (1893), demanant contractes a llarg termini i ajudes per a la replantació dels ceps.

La replantació amb ceps de Califòrnia es va produir quan França ja s'havia recuperat de la seva crisi vitícola. La situació de sobreproducció a Espanya i França va provocar una baixada del preu del vi.

Crisi Cerealística

Entre 1879 i 1882, les males collites van provocar un augment dels preus del blat. La producció interior no abastava el mercat espanyol, fet que va iniciar la importació de blat i farina el 1884. El blat importat, provinent d'Europa, Amèrica del Nord, Rússia i Argentina, era de bona qualitat i a un preu més baix. Això va provocar un descens del preu del blat a Espanya.

Els pagesos van tenir dificultats per assumir els costos de producció, patint pèrdues que els portaven a la ruïna. Es va formar la Lliga Agrària, un sindicat que defensava els interessos dels propietaris i demanava mesures proteccionistes, com ara aranzels. Aquestes mesures van provocar una reducció dels salaris dels jornalers, augmentant la conflictivitat al camp amb mobilitzacions de pagesos i crema de collites. A més, el ferrocarril va contribuir a la crisi cerealística.

La crisi agrària va obstaculitzar la industrialització, ja que la població, majoritàriament agrària, no podia adquirir productes industrials per falta d'ingressos, provocant una crisi general.

Conclusió de la Crisi Agrària

El govern, pressionat per la Lliga Agrària i la burgesia catalana, va retornar a mesures proteccionistes. L'any 1891 es va aprovar un aranzel per estimular el creixement intern i reservar el mercat peninsular.