Crisi Agrària i Evolució Agrícola a Espanya (1900-1931)

La Crisi Agrària a Espanya (Segle XX)

L'agricultura espanyola del segle XX va haver de fer front a les conseqüències de la crisi agrària europea del segle XIX. Es tractava d'una agricultura basada principalment en cereals, oliveres i vinya, amb la majoria de terres de secà. La ramaderia era bàsicament ovina (llana).

Espanya va acusar la crisi cerealista més fortament que altres països. La causa immediata de la crisi va ser l'arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva. Els preus baixos (a causa de l'elevada producció) i la reducció del temps i els costos de transport pels avenços de la navegació van intensificar la competència dels cereals estrangers. Aquesta baixada de preus va provocar una reducció dels ingressos i una caiguda dels beneficis.

Van aparèixer les protestes coordinades per la Liga Agraria, associacions de propietaris cerealístics que van actuar com a pressió per aconseguir aranzels proteccionistes. La disminució dels beneficis va comportar una disminució dels salaris dels jornalers, fet que va generar un període d'agitacions pageses durant tot el primer terç del segle XX.

La Crisi de la Viticultura i la Fil·loxera

La crisi cerealista va anar acompanyada d'una crisi de la viticultura molt intensa a Catalunya. El conreu de la vinya havia assolit una gran extensió arran de la plaga de la fil·loxera a França.

• 1879: La fil·loxera va travessar els Pirineus.
• 1910: Ja havia arribat a Catalunya i havia destruït centenars de milers d'hectàrees de vinyes.

El balanç va ser la mort de totes les vinyes autòctones, la pèrdua de les collites i un esfondrament econòmic que va afectar tant propietaris com conreadors. La solució a la crisi va ser replantar les vinyes amb un nou cep americà immune a la malaltia, que podia plantar-se amb espècies autòctones.

El Conflicte entre Rabassaires i Propietaris

La mort de les vinyes va generar un conflicte entre rabassaires i propietaris, que va perdurar fins a l'època de la Segona República.

• Rabassaires: Havien fet grans inversions en el període de la prosperitat vitícola i van defensar la urgència d'un contracte de rabassa morta.
• Propietaris: Sostenien que la mort de dos terços dels ceps anul·lava els vells contractes. Van exigir l'establiment de nous contractes de durada molt més curta i pretenien limitar els drets dels pagesos sobre la tinença de terres, convertint-los en simples arrendataris.

L'Evolució Agrícola i la Superació de la Crisi

La crisi agrària es va superar gràcies a l'establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció. Els motors principals de la millora agrícola van ser:

• Noves rompudes de terres.
• Intensificació dels conreus gràcies a l'augment dels fertilitzants artificials.
• La selecció de llavors.
• L'increment de la mecanització.
• L'extensió del regadiu a noves terres.

Això va provocar una millora en la productivitat del sector primari espanyol, tot i que el 1930 continuava entre les més baixes d'Europa. La introducció de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera va permetre incrementar l'existència de carn i llet per satisfer la demanda urbana.

L'especialització de conreus destinats a la gran exportació va resultar en un creixement del producte agrari conjunt d'Espanya del 55% entre 1900 i 1931. La producció de cereals, conreu principal del camp espanyol, representava el 50% del total del producte agrari.

Diferències Regionals i Productivitat

Els cereals i les lleguminoses predominaven a Andalusia, Extremadura i les dues Castelles, sectors agrícoles menys dinàmics i amb una productivitat més baixa. Els sectors més productius eren les vinyes, oliveres, cítrics, fruites i hortalisses. La producció ramadera (carn i llet) va augmentar considerablement gràcies a la selecció de les races de bestiar.

Els rendiments escassos al sector cerealístic van mantenir els preus molt alts. A la darreria del 1920, el preu del quintar de blat era molt més alt a Espanya que no pas a Gran Bretanya o els EUA. Això va suposar conseqüències per al desenvolupament econòmic:

• La creixent població urbana es veia obligada a consumir aliments a preus molt més alts que els del mercat tradicional.
• La renda disponible per demandar productes manufacturats era menor, cosa que obstaculitzava el creixement industrial.

L'Agricultura Catalana

L'agricultura catalana, respecte a l'espanyola, presentava una mica més de productivitat i un augment de la reducció de la població agrícola. Barcelona i Tarragona tenien possibilitats d'ampliar el regadiu i disposaven d'una bona xarxa de transport ferroviari per enviar la producció a l'aglomeració. Van desenvolupar formes avançades d'agricultura especialitzada basada en productes carnis, hortalisses, verdures i fruites. Les comarques amb sòls més pobres o dedicades als cereals tenien menor productivitat.