Crisi Agrària i Evolució Industrial a Espanya (S. XIX-XX)

Crisi Agrària a Espanya (S. XIX)

A finals del s. XIX, l'agricultura espanyola estava orientada sobretot al conreu de cereals, vinyes i oliveres. Espanya va patir una crisi cerealista causada per l'arribada de nous productes a Europa d'altres països amb agricultura extensiva (Argentina, Canadà, EUA...). Això va provocar que els productes espanyols haguessin de baixar el seu preu, disminuint els ingressos i els beneficis. Per afrontar aquesta crisi, es va reunir la Lliga Agrària per aconseguir aranzels protectors. La disminució dels beneficis i salaris va provocar agitacions pageses durant el primer terç del segle XX. A més, la plaga de la fil·loxera va afectar greument la viticultura, causant conflictes entre els rabassaires i els propietaris.

Evolució Agrícola

Gràcies a les barreres aranzelàries i el creixement de la producció i la demanda, es va intensificar el conreu amb fertilitzants artificials, augment de la mecanització i disminució del guaret. Es van introduir nous conreus (plantes farratgeres), millorant la producció ramadera i especialitzant els conreus (olivera, vinya i cítrics). Això va suposar una evolució econòmica on els principals productes exportats eren: vinya, oliveres, cítrics, fruiters i hortalisses. A Catalunya, la situació va ser similar però amb més productivitat i menys població agrícola.

Problemes al Camp Espanyol

Hi havia una gran desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. Existien zones latifundistes on la majoria de la població subsistia, i zones minifundistes amb terres de mala qualitat, també de subsistència. A més, hi havia el problema dels pagesos sense terres a causa de la presència de molts empresaris agrícoles.

Indústria a Espanya

Es va produir un canvi energètic amb la incorporació del petroli (indústria de l'automòbil) i l'electricitat (reducció de costos de fabricació). Va haver-hi un creixement industrial en sectors tradicionals (alimentària, tèxtil, química, siderúrgica) i nous sectors (elèctrica, metal·lúrgica -automòbils i electrodomèstics- i construcció). A Catalunya, predominava la indústria tèxtil, i les altres es dividien en bàsiques (mineria, energia, química, siderúrgica i ciment) i lleugera. Gràcies al sector elèctric, es van instal·lar les primeres multinacionals i va augmentar el comerç amb la resta d'Espanya. Les zones amb més indústria eren Madrid, Galícia, Cantàbria, Catalunya, Bilbao i València.