Crisi de l'Antic Règim i Revolució Agrícola

La Crisi de l'Antic Règim

Les noves idees de la Il·lustració van ajudar a debilitar els fonaments ideològics de l'Antic Règim, creant la consciència revolucionària de la burgesia. La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual europeu del segle XVIII, les idees del qual van portar a la independència dels Estats Units i a la Revolució Francesa.

Els seus precursors van ser Isaac Newton (introductor del mètode científic) i John Locke (va criticar el poder absolut i va plantejar la divisió de poders). Els il·lustrats defensaven una fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre i explicar el món. Encara que la major part dels il·lustrats eren deistes, van rebutjar la superioritat de qualsevol religió sobre les altres.

Els il·lustrats confiaven en la raó, creien que la naturalesa era la font de justícia i bondat, i que l'ésser humà naixia per a ser feliç. Van criticar els fonaments de l'Antic Règim i van proposar un nou model d'organització política i social basada en la igualtat i la llibertat. Van combatre l'absolutisme i van crear una nova doctrina: el "liberalisme".

• Montesquieu proposà la divisió de poders.
• Rousseau va defensar la necessitat d'un contracte social i va formular el principi de sobirania nacional.

Els il·lustrats es van oposar a la societat estamental i defensaven la mobilitat social, la igualtat d'origen i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de cadascú. Voltaire es va proclamar defensor de la llibertat de consciència i deia que les relacions humanes s'havien de basar en la tolerància.

La influència del pensament il·lustrat va arribar a les corts europees, i alguns sobirans van intentar fer experiències reformistes per unir l'autoritat reial amb les idees de progrés de la Il·lustració. Els trets comuns d'aquests monarques eren:

• Absolutisme centralitzador.
• Racionalització de l'administració.
• Foment de l'educació.
• Modernització econòmica.

Les contradiccions d'aquest reformisme van obrir camí a les revolucions liberals.

Transformacions Agràries i Creixement Demogràfic

Els dos grans motors que van precedir i acompanyar el naixement de la indústria moderna van ser la millora de la producció agrícola i el creixement de la població. Una sèrie de transformacions en l'agricultura, conegudes com a Revolució Agrícola, van fer possible un augment notable de la producció d'aliments, permetent la supervivència d'una població en ràpid creixement.

Les innovacions agràries més importants van ser:

• Canvis en el sistema de cultiu.
• Introducció de noves màquines.
• Nova estructura de la propietat.

El sistema Norfolk combinava el cultiu de cereals amb el de plantes farratgeres, eliminant el guaret. Els cultius ajudaven a fixar nitrogen al sòl, augmentant la producció i la cabanya ramadera; els excrements milloraven la fertilitat. Nous mètodes de sembrada, noves eines, nous cultius i nous fertilitzants van ajudar a augmentar i diversificar la producció d'aliments.

Aquest canvi va estar lligat al tancament de les terres comunals, que va portar a la privatització. Això va millorar els sistemes de cultiu i va augmentar la producció per al mercat. El tancament de terres va provocar una concentració de la propietat que va perjudicar els petits propietaris i els llauradors pobres, que van perdre el dret a utilitzar les terres comunals. Com que molts llauradors buscaven feina, els salaris eren baixos i molts van emigrar a les ciutats.

L'augment de l'oferta d'aliments va produir un creixement demogràfic elevat. La natalitat va pujar per la millora de la situació econòmica, i, a causa de les millores en la higiene, la mortalitat va disminuir. L'esperança de vida va créixer (fins als 50 anys).