Crisi de la Coalició d'Esquerres i Eleccions de 1933 a Espanya

El govern republicà i socialista de Manuel Azaña es va veure atacat tant per la dreta com per l’esquerra, i també, en general, la II República. La situació socioeconòmica des del 1931 va anar empitjorant pels efectes de la crisi internacional del 1929, tot i que en el cas espanyol les bones collites agrícoles de 1931-1933 mitigaren els efectes i l’atur va ser elevat, però no va arribar a les magnituds dels EUA. La situació laboral es va tornar molt conflictiva perquè la CNT va adoptar una posició molt reivindicativa i es va enfrontar a la II República, ja que veia la possibilitat de la revolució social. A més, el gener de 1932 hi ha la revolta anarquista. També hi ha enfrontaments amb Guàrdies Civils o manifestants morts en les vagues d’Arnedo (Rioja) i Castilblanco (Andalusia). El punt culminant de Casas Viejas acaba amb diversos revoltats morts. Els fets provoquen una crisi del govern Azaña. Largo Caballero, que era ministre, era el líder d’UGT, i la Federació de Treballadors del Camp d’UGT tenia 45.000 afiliats. Cases Viejas posa fi a la col·laboració amb els republicans l’estiu del 1933. A finals de l’estiu, el President Niceto Alcalá Zamora accepta la dimissió d’Azaña i convoca eleccions generals a les Corts pel novembre de 1933. Les dretes es van presentar a la majoria de districtes electorals unides, sovint al voltant de la recent creada CEDA de Gil Robles, i les esquerres, producte de la crisi de 1933, separades. Això, amb la llei electoral del sistema de majories aprovada pels republicans, va afavorir la victòria de la dreta i el centre republicà, amb poc més de 100 diputats pels radicals de Lerroux.

Niceto Alcalá Zamora encarregarà a Alejandro Lerroux la formació d’un govern radical, que necessitarà el suport parlamentari de la CEDA, però format només per ministres republicans radicals. El govern Lerroux inicia una política d’aturada de les reformes de la conjunció republicana i socialista. Atura la reforma agrària i retorna terres als seus propietaris. En matèria religiosa, es restableix un pressupost de culte i clero. A nivell educatiu, atura la construcció de noves escoles i la formació de mestres. Finalment, indulta el general Sanjurjo, que s’exilià a Portugal. A partir d'aquests esdeveniments, els fets es precipiten i el sis d’octubre esclata una vaga general revolucionària dirigida per l’UGT. A Barcelona, Lluís Companys proclama la República Catalana, és la revolució d’octubre de 1934. A l’inici de l’estiu de 1935, el caràcter dretà del govern Lerroux augmenta amb una remodelació que dona cinc carteres a la CEDA, entre elles el Ministeri de la Guerra a Gil Robles, que anomena cap d’Estat Major el general Franco. Però a finals de l’estiu, els escàndols colpegen Lerroux i els radicals, l’escàndol de l’estraperlo (mercat negre) i el cas Nombela de suborns a polítics radicals a canvi de favors que són publicats a la premsa. L’octubre de 1934, Lerroux dimiteix i el president de la república, Niceto Alcalá, convoca eleccions generals per febrer de 1936.