Crisi i Decadència de la Corona d'Aragó i els Reis Catòlics

Crisi i decadència a la Corona d'Aragó

Gràcies a les catàstrofes demogràfiques i a la crisi agrícola, s'hi afegí també el col·lapse del comerç marítim. La disminució del comerç significà menys demanda de productes artesanals i manufacturats, fet que provocà que les activitats urbanes anessin minvant. Tot això va fer que els nobles es convertissin en rendistes i prestadors.

Els Reis Catòlics i la monarquia autoritària

Els Reis Catòlics van ser el primer exemple d'una monarquia autoritària. Hereus de les dues corones més importants de la península, originaren una nova entitat política: la Monarquia Hispànica. Cada regne mantenia les seves lleis, moneda i corts; però, gràcies al fet que Castella tenia més pes tant per territori com per poder, va augmentar la castellanització, la qual cosa suposà un descens del poder d'Aragó al llarg dels segles XVI i XVII.

Consolidació del poder reial

Els monarques volien imposar la seva autoritat a la noblesa i al clero durant la baixa edat mitjana, ja que s'havien alçat diverses vegades en contra del poder reial. Per fer-ho, es van imposar sobre aquests estaments:

• Lleis del Toro: vinculaven les terres als grans títols nobiliaris.
• Reformes institucionals: crearen un exèrcit permanent, un cos d'ambaixadors per als afers diplomàtics i la figura del corregidor.
• Reorganització d'institucions: el Consell Reial, les Corts i l'Audiència de Valladolid.

Pacificació social i control religiós

La societat era eminentment rural, on predominaven la noblesa i l'Església. Els nous monarques volien pacificar i cohesionar la població mitjançant una sèrie de reformes:

• La Inquisició: dirigida per l'orde dels dominics, s'encarregava de perseguir l'heretgia, la bruixeria, el lesbianisme i la zoofília, desenvolupant màquines de tortura. A partir del segle XVIII va perdre importància, tot i que fou el principal instrument per implantar el catolicisme.
• Expulsió dels jueus: tots aquells jueus que no es volien convertir al catolicisme foren expulsats. Aquesta persecució s'inicià a l'edat mitjana i culminà el 1492 amb l'expulsió definitiva, fet que afectà unes 180.000 persones entre Castella i Aragó.