La Crisi del 1929 i l'Ascens del Nazisme a Alemanya

El Període d'Entreguerres i la Crisi del 1929

El període d'entreguerres va ser una època de greu inestabilitat. A conseqüència de la Primera Guerra Mundial, van sorgir rancors polítics entre vencedors i vençuts, a més de problemes econòmics que van empitjorar amb la crisi del 1929 als Estats Units.

Aquesta època es va basar en la transformació del procés de producció de béns, dominat per la innovació tècnica. El taylorisme i el fordisme van incrementar la productivitat i van reduir costos. L'augment dels salaris dels obrers, les campanyes publicitàries, la compra a terminis i els préstecs bancaris van obrir el camí a l'era del consum de masses.

La iniciativa, l'esforç individual i la promesa d'èxit, que auguraven enriquiment i benestar als ciutadans, es van convertir en un model per al món sencer.

La bombolla especulativa i el Crac del 29

La crisi va ser precedida per una sobreproducció, és a dir, una acumulació de productes que les empreses havien fabricat però que la societat no podia comprar.

Les accions es van convertir en un negoci molt rendible per als nord-americans, ja que permetien guanyar diners sense esforç, només especulant a la borsa. Tothom comprava accions per no perdre l'oportunitat, però l'any 1929 la realitat es va imposar i la bombolla va explotar. Tothom volia vendre i ningú comprava, i va ser llavors quan es va produir el Crac del 29, el 24 d'octubre de 1929, quan el valor de les accions va caure en picat.

Es va generar el pànic perquè tots els qui havien invertit en el negoci van perdre els seus diners. Com que havien demanat préstecs als bancs, van voler retirar els seus estalvis, provocant el tancament de moltes entitats bancàries. Les empreses van resultar perjudicades i, amb els bancs tancats, no podien demanar préstecs. Això va provocar que moltes empreses tanquessin i, en conseqüència, l'atur es va disparar.

L'Ascens del Nazisme a Alemanya

En el seu llibre Mein Kampf, Adolf Hitler va expressar el seu menyspreu per la democràcia parlamentària i l'odi al bolxevisme. Defensava la superioritat de la raça ària i la necessitat de formar un gran imperi (Reich) que unís tots els pobles de llengua alemanya.

Context de la República de Weimar

Entre el 1924 i el 1929, l'economia alemanya va millorar. Però la crisi del 29 va arrossegar molts bancs a la fallida i va provocar tancaments de fàbriques i, per tant, un atur massiu.

Bona part de la població va donar suport als partits extremistes: burgesos, pagesos i obrers desesperats van confiar en les promeses nazis, mentre que els intel·lectuals i la majoria d'obrers van optar pel Partit Comunista. Quan l'atur pujava, el descontentament social creixia, i els nazis es presentaven com una alternativa i un vot de càstig al règim existent.

Ideologia i Repressió Nazi

NSDAP

Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys.

Antisemitisme

Odi als jueus.

Reich

Gran imperi que havia d'unir tots els pobles de parla alemanya.

Mein Kampf

Llibre ideològic escrit per Hitler quan estava a la presó.

SA

Seccions d'Assalt. Organització paramilitar del partit nazi.

SS

Seccions de Protecció. Organització militar i de seguretat de l'Estat creada pel Partit Nazi alemany.

Amb les Lleis de Nuremberg es van suprimir les llibertats i les garanties individuals i es va decretar la dissolució dels partits i els sindicats. Es van prohibir:

• Els matrimonis entre jueus i subjectes de sang alemanya.
• Les relacions extramatrimonials entre jueus i subjectes de sang alemanya.

Aquesta prohibició es basava en la creença de Hitler que els alemanys purs es podien "contaminar" amb sang jueva.

Es va crear el Ministeri de Cultura i Propaganda, dirigit per Goebbels, per imposar un pensament únic basat en les idees racistes i nacionalistes. Els mitjans de comunicació (diaris, llibres, ràdio...) van ser "nazificats", i el sistema educatiu es va reorganitzar per adoctrinar els joves a les aules i a través dels llibres de text.

Política Econòmica i Expansionista del Tercer Reich

El règim nazi tenia com a màxima prioritat econòmica l'armament, de manera que hi invertia la majoria dels seus recursos.

L'objectiu era aconseguir l'autarquia, és a dir, que Alemanya fos un estat autosuficient que no depengués de l'exterior ni de cap altre estat.

Defensaven que els alemanys eren superiors a la resta de pobles i que, per tant, tenien dret a envair altres estats, considerats inferiors, per conquerir el seu espai vital (Lebensraum). La seva intenció era restaurar les fronteres d'Alemanya i expandir-se cap a l'est a costa de les anomenades "races inferiors".