Crisi del 29: Causes i Conseqüències

El Llegat de la Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències econòmiques i demogràfiques devastadores.

Conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial

• Destrucció de l'equip productiu d'Europa.
• Gran pèrdua de la riquesa dels països europeus.
• Endeutament dels països europeus, que van demanar crèdits als EUA.

Els Estats Units es van convertir en la primera potència econòmica mundial, substituint la Gran Bretanya en l'hegemonia de l'economia mundial.

La inflació, un increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, va implicar una reducció del poder adquisitiu dels diners. Aquest greu problema econòmic va esdevenir un problema polític.

Problema polític

Cal recordar les condicions imposades a Alemanya en el Tractat de Versalles. Alemanya no podia pagar les reparacions de guerra. França, per assegurar-se el cobrament, va ocupar el Ruhr, la zona industrial més gran d'Alemanya. Això va suposar una forta humiliació per als alemanys i va derivar en un nacionalisme radical, el nazisme, que més endavant desembocaria en la Segona Guerra Mundial.

Dels Feliços Anys 20 als EUA

La dècada dels anys 20 va ser una etapa d'expansió econòmica i prosperitat per als EUA.

Després de la guerra, Europa va quedar endeutada, i els EUA es van convertir en el gran beneficiari de la situació, esdevenint un país que concedia crèdits.

Per què els EUA van experimentar aquest gran creixement econòmic?

Gràcies a la transformació de la producció:

• Innovació tècnica i canvis en l'organització del treball, característics de la Segona Revolució Industrial.
• Noves indústries: automòbil, mecànica, electrodomèstics...
• Noves fonts d'energia: electricitat.
• Noves formes de treball: en sèrie, en cadena...

El resultat va ser l'augment de la producció, la reducció de costos i l'abaratiment dels preus. També va augmentar la demanda i va créixer l'oferta. Es van popularitzar molts objectes nous, com el cotxe. Aquests productes eren cars, però la gent hi podia accedir gràcies al crèdit i la venda a terminis. Així va començar la societat de consum, on la gent s'endeutava per sobre de les seves possibilitats. Però aquesta situació no va ser tan bona com semblava i va donar lloc a un període de crisi.

• Els beneficis de les empreses i els dividends per als accionistes van créixer a un ritme alt, però l'augment dels salaris va ser molt petit. Els salaris eren insuficients per a fer front a tot. Això va donar lloc a una sobreproducció, amb acumulació d'estocs.
• Aquest creixement econòmic va animar la gent a invertir en borsa. La gran demanda d'accions va fer pujar el seu preu de forma descontrolada, ja que els inversors sabien que com més ràpid compressin, més guanyarien per la plusvàlua de la borsa.
• Aquest fenomen forma part d'un mecanisme de psicologia col·lectiva. Davant la confiança que les cotitzacions continuarien pujant, cap inversor volia ser l'últim en comprar. Així es va generar una gran demanda de valors de borsa. Com a resultat, va augmentar la cotització en el mercat de les empreses. Gairebé tothom invertia en borsa i s'endeutava per a poder comprar accions. Es va generar una bombolla especulativa: el preu de les accions va augmentar sense tenir relació amb el valor real de l'empresa.

El problema va començar el 1929 (Crac del 29). El valor de les accions va començar a baixar. Alguns dels inversors més experts es van convèncer que les cotitzacions no podien continuar pujant i van posar les seves accions a la venda. Com a conseqüència, els preus van començar a baixar, provocant un efecte en cadena. Aquest excés d'oferta va fer caure el preu de les accions (Dijous Negre, 24 d'octubre de 1929). El desig de comprar el més ràpid possible per guanyar més es va convertir en el desig de vendre el més ràpid possible per no perdre tant. L'onada de vendes més gran va ser el 29 d'octubre (Dimarts Negre). El mercat de valors es va enfonsar. El camí cap a la recessió havia començat.

La Gran Depressió

La caiguda de la borsa de Nova York va donar lloc a una depressió econòmica que es va estendre a la resta de països capitalistes del món, donant lloc a una crisi de caràcter globalitzat.

Factors de la Gran Depressió

• Sobreproducció industrial que no es va poder assumir.
• Crisi de liquiditat: individus, empreses i bancs no van poder pagar els seus creditors, generant una espiral d'endeutament. Els bancs i les indústries van fer fallida i va augmentar l'atur.
• La necessitat de vendre ràpidament un gran nombre de productes fabricats va provocar una baixada de preus.
• La manca de diners va tenir com a conseqüència la caiguda del consum. Sense consum no hi ha producció i les empreses s'arruïnen.
• Crisi de l'agricultura per tempestes de pols.

Conseqüències de la Gran Depressió

El sistema bancari va ser un dels principals afectats. Van deixar de tenir recursos monetaris, provocant una crisi bancària. Milers de famílies i empreses ho van perdre tot. Els bancs, per superar les dificultats, van reduir la concessió de crèdits per a la indústria i el consum. El subconsum, la caiguda d'inversions i la falta de crèdit bancari van desembocar en una crisi industrial, que va augmentar l'atur, va reduir la demanda i va disminuir la producció.