Crisi del 29: Causes, Conseqüències i Solucions

Deutes i Reparacions de Guerra

Durant la Primera Guerra Mundial, els països bel·ligerants van tenir una enorme despesa que els va obligar a endeutar-se.

• Principals països creditors: Estats Units i Regne Unit.
• Màxims deutors: França, Itàlia i Bèlgica.

El Tractat de Versalles obligava Alemanya a pagar una forta indemnització als països aliats, especialment a França. Aquestes reparacions es van fixar el 1921 i van provocar la ruïna de la seva economia.

Feliços Anys Vint: Una Època de Prosperitat

Els deutes i les reparacions de guerra van comportar una crisi mundial entre 1919 i 1924. A partir de 1925, les economies del món occidental van conèixer un període de prosperitat sense precedents.

El país més afavorit van ser els Estats Units, que havien superat el Regne Unit com a primera potència econòmica mundial. Els salaris van créixer més que els preus, i va augmentar el consum privat.

Les famílies nord-americanes van accedir a nous béns de consum com electrodomèstics, ràdios o automòbils. L'augment de la demanda va fer créixer la producció i els beneficis de les empreses. Els gratacels es van convertir en símbols d'aquests anys de prosperitat.

La gent comprava a terminis, sense tenir diners, i molts grangers, durant els anys de guerra, es van endeutar amb els bancs per comprar noves terres i maquinària. Acabada la guerra, amb la baixada dels preus dels productes agrícoles, no van poder retornar els crèdits i van perdre les terres.

El Crac del 1929

La prosperitat americana es va interrompre el 24 d'octubre de 1929 (Dijous Negre) quan la Borsa de Nova York va experimentar una forta davallada i la cotització de les accions va disminuir dràsticament. Milers de petits estalviadors es van quedar arruïnats. El pànic es va apoderar de la gent, que retirava els seus estalvis dels bancs.

En els mesos següents, el consum es va frenar, els estocs industrials es van acumular i els preus van baixar. La baixada del valor de les accions i la manca de vendes van fer que moltes empreses i bancs haguessin de tancar. Això va disparar el nivell d'atur: l'any 1933, 13 milions de persones no tenien feina, moltes sense dret a subsidi.

Una Crisi d'Abast Mundial

Entre 1929 i 1939 es va conèixer la pitjor crisi econòmica del capitalisme: la Gran Depressió dels Anys Trenta.

Els països industrials més afectats van ser els Estats Units, el Regne Unit, França i, sobretot, Alemanya. Els aspectes més colpidors van ser el tancament d'empreses i l'atur. Els països exportadors d'aliments i matèries primeres (Índia, Argentina, Brasil) van experimentar una forta reducció de les vendes als països desenvolupats.

• El cas britànic: l'any 1933, per lluitar contra la crisi, el govern del Regne Unit va decretar la devaluació de la lliura esterlina per afavorir les exportacions de mercaderies, i va aprovar els acords d'Ottawa que donaven preferència al comerç amb els territoris de l'Imperi britànic.
• El cas francès: el govern socialista va devaluar el franc i va decretar mesures per millorar els ingressos de les famílies pageses. Va aprovar lleis de caràcter social.

El Nou Pensament Econòmic: Keynes

Els seguidors del liberalisme econòmic s'oposaven a utilitzar recursos públics per lluitar contra la crisi, ja que consideraven que es resoldria per si sola. L'economista britànic John Maynard Keynes va formular l'estratègia adequada per lluitar contra la crisi:

• L'Estat havia d'assumir la direcció de l'economia a través de la inversió de fortes sumes de diners en un gran programa d'obres públiques.
• Això permetria la revitalització de les empreses i la creació de llocs de treball.
• L'Estat recuperaria a mitjà termini els diners invertits amb els impostos.