Crisi del 29 i Gran Depressió: Causes, Desenvolupament i New Deal

El Crac del 29 i la Gran Depressió

1. Orígens de la Crisi: La Postguerra i els Deutes

L’octubre de 1929, la borsa de Nova York va patir una gran caiguda que va acabar esdevenint una crisi mundial. Les causes d’aquest crac borsari es remunten a la Primera Guerra Mundial, que va generar una difícil reconstrucció amb problemes com els deutes dels aliats i les reparacions de guerra, especialment per a Alemanya, afectada per la hiperinflació.

Mentre el Regne Unit defensava una reducció dels pagaments, França exigia el seu compliment total, confiscat zones com el Ruhr (cor miner d’Alemanya) el 1923. La fallida alemanya va conduir al Pla Dawes, un sistema de préstecs nord-americans per reconstruir Europa, especialment Alemanya, i permetre el pagament de les reparacions. Això va acabar amb la conferència de Lausana el 1932, que va posar fi a les indemnitzacions.

2. Desequilibris Econòmics als EUA abans del Crac

2.1. La Crisi Agrícola i Industrial

Durant la Primera Guerra Mundial, l’agricultura nord-americana va patir un gran creixement en la demanda pels països afectats per la guerra. Els pagesos van demanar préstecs per augmentar els recursos i poder produir més per obtenir més beneficis, però en acabar la Guerra la demanda va baixar, i els pagesos endeutats pels crèdits es van arruïnar.

Els agricultors, juntament amb les indústries que s'havien quedat endarrerides, com la indústria tèxtil o la del carbó, es van veure obligats a deixar el negoci i invertir en borsa.

2.2. Els "Feliços Anys Vint" i l'American Way of Life

Els "feliços anys vint" o la “prosperity”, coneguda així pels nord-americans, va ser un període de creixement econòmic en el qual els salaris pujaven més ràpid que els preus dels productes. La demanda i la producció eren molt altes. La demanda es va disparar a causa de l'aparició dels crèdits i, sobretot, per la publicitat que feia creure als consumidors que ho podien comprar tot a partir de crèdits i no ressaltava les grans conseqüències que podria tenir a causa dels interessos.

En resum, la gent es va acostumar a comprar sense diners. Aquesta gran demanda és coneguda com a "American way of life".

2.3. La Política Republicana (1925-1929)

En aquest període, del 1925 al 1929, el gegant nord-americà va ser governat pels republicans, és a dir, els conservadors, que van posar en pràctica mesures com:

• L’aïllacionisme d’Europa, no recolzant la Societat de Nacions (SDN).
• El control estricte i selectiu de l’entrada d’immigrants al país, acceptant només població nòrdica i del Regne Unit.
• La imposició de la Llei Seca (prohibició d’alcohol), principal causa de l’aparició de gàngsters al país.

3. El Crac del 29: Dijous Negre i Conseqüències

La crisi borsària que esclata l'octubre de 1929 és coneguda com a Dijous Negre i, en termes generals, el Crac del 29. Va ser causada per diferents factors com la postguerra o els feliços anys 20.

L’impacte de la crisi va ser devastador:

• Es van produir tancaments massius de bancs i empreses.
• Es va reduir l’accés al crèdit i la demanda va caure en picat.
• Això va provocar atur massiu i una forta reducció de la producció industrial.
• Es va generar un estancament que va frenar les inversions en equipaments industrials.

4. La Gran Depressió: Crisi Mundial

La Crisi del 29 va esdevenir una crisi a nivell mundial anomenada la Gran Depressió. Aquesta crisi va afectar els països industrialitzats com Alemanya, que s’estava revifant econòmicament gràcies al Pla Dawes impulsat pels EUA.

A part d’Alemanya, els països que van patir més la crisi van ser els països exportadors de matèries primeres, com:

• Brasil
• Índia
• Argentina
• Xile
• Malàisia

En definitiva, la crisi econòmica dels anys trenta va ser la pitjor crisi del capitalisme per la seva durada i intensitat.

5. La Resposta a la Crisi: El New Deal de Roosevelt

En les eleccions de 1932, Roosevelt (candidat demòcrata) va aconseguir una victòria aclaparadora i es va convertir en el president dels EUA. Va iniciar un nou projecte per lluitar contra la crisi, el qual es denominava New Deal, una estratègia econòmica semblant a la teoria de Keynes.

Bàsicament, Roosevelt va donar més poder a l'Estat, es va centrar en la devaluació del dòlar i va apujar els salaris per tornar a activar la demanda. Roosevelt va seguir governant fins al 1945, quan va morir en plena Segona Guerra Mundial. Roosevelt va afavorir l’economia després de la crisi i va ser un president que va beneficiar molt la classe obrera.

6. Conclusió: La Fi de la Crisi

Podríem dir que aquesta gran crisi econòmica, que té els seus orígens en els desequilibris econòmics dels anys 20 als EUA, es va escampar per tots els països industrialitzats i no es va solucionar definitivament fins a la Segona Guerra Mundial amb la posada en marxa de la indústria armamentística.