Crisi del Petroli i Descolonització Africana
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,48 KB
Crisi del Petroli de 1973
A Gran Bretanya, l'Estat del Benestar s'havia creat el 1945. Fins al 1975, es va gaudir d'una etapa coneguda com "Els Trenta Anys Gloriosos". La fi d'aquesta etapa va ser marcada per la guerra del Yom Kippur, que va tenir lloc del 6 al 25 d'octubre de 1973. En aquesta guerra, Egipte i Síria van atacar Israel. Inicialment, els àrabs van avançar, però Israel va contraatacar, aconseguint penetrar en territori egipci. La URSS va intervenir, donant un ultimàtum als Estats Units, fet que va posar fi al conflicte. Aquesta guerra va ser important perquè, a partir d'aquest moment, els països àrabs, en solidaritat amb els palestins, van utilitzar el petroli com a arma política, deixant de vendre'l als aliats d'Israel. L'economia mundial va començar a alentir el seu creixement fins a caure, provocant la primera crisi del petroli.
La Descolonització Africana
L'Àfrica Britànica
El domini de la Gran Bretanya s'estenia per tot el continent africà, constituint l'imperi colonial més important i extens, articulat sobre diversos models colonialistes regits mitjançant l'administració indirecta. Igual que havia succeït amb les colònies asiàtiques, els territoris colonials britànics a l'Àfrica van aconseguir la independència de manera pacífica i pactada amb la metròpoli.
El primer país a aconseguir la independència de la Gran Bretanya va ser Ghana, el 1957, després d'un acord entre el govern britànic i Kwame Nkrumah, el principal dirigent nacionalista i líder del panafricanisme. Així, es va instaurar un règim de partit únic al país. Aquest model pactista va servir per a altres països dominats pels britànics, com Sierra Leone, Nigèria o Uganda.
L'Àfrica Francesa
El domini francès a l'Àfrica es repartia per les regions de la meitat nord i la zona equatorial. Igual que en el cas britànic, França aplicava diferents models de règim colonial al continent, però la diferència radicava en el fet que l'administració depenia directament de la metròpoli, cosa que afavoria l'assimilació de l'elit de les colònies. El 1958, davant de la crisi colonial viscuda al Magrib, el govern francès va promoure la creació d'una Comunitat Francesa, però amb aquest intent no va aconseguir frenar els impulsos independentistes promoguts per personalitats com Ahmed Sékou Touré (Guinea) o Léopold Sédar Senghor (Senegal). Finalment, la majoria de les colònies franceses assolirien la independència als anys seixanta.