La Crisi dels Habsburg a Espanya al Segle XVII

Felip III: el govern dels privats

Felip III, fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política, ja que va renunciar a exercir personalment les tasques de govern. Aquestes van passar a mans de ministres omnipotents, els anomenats privats o favorits. Felip III va lliurar el govern al duc de Lerma, el qual va aconseguir mantenir la pau a l’exterior, propiciant un regnat breu i pacífic. No obstant això, durant el seu regnat es va produir l'expulsió dels moriscos (1609), una decisió molt mal rebuda al Regne de València, on va agreujar els problemes agrícoles.

Felip IV: la fi de l’hegemonia a Europa

Durant el seu regnat, la monarquia es va tornar a involucrar en els conflictes europeus amb l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra, amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a Europa. Tanmateix, llevat d'algunes victòries inicials, les derrotes es van succeir aviat. La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi al conflicte principal, però a Catalunya les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra es va allargar fins al 1652. Finalment, la Pau dels Pirineus es va signar amb França el 1659, fet que va significar el lliurament del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos (l'anomenada Catalunya Nord).

Carles II: la fi de la monarquia dels Habsburg

El regnat de l’últim rei dels Habsburg va constituir el moment més crític de l’imperi, ja que a la incapacitat del monarca s'hi van sumar la corrupció dels seus privats i una crisi generalitzada. La seva mort sense descendència va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès, Felip de Borbó, i els del candidat austríac, Carles d’Àustria. Aquest enfrontament va desembocar en la Guerra de Successió, amb el triomf final del francès Felip d'Anjou. Això va suposar la fi de la dinastia dels Habsburg a Espanya i la imposició de les lleis castellanes a la Corona d'Aragó mitjançant els Decrets de Nova Planta. L'obra política i legislativa catalanoaragonesa, com els Furs i les Constitucions, va ser abolida "por el justo derecho de conquista".

La crisi demogràfica del segle XVII

El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió demogràfica, general a tot Europa, però especialment greu als regnes hispànics, on la població va registrar un retrocés important. Les causes principals van ser:

• El flux migratori constant cap al continent americà.
• Les nombroses baixes ocasionades per les guerres contínues.
• L’expulsió dels moriscos, que va afectar greument certes regions.
• Les successives pestes i epidèmies que van assolar el territori entre 1601 i 1685.

La crisi econòmica

L’agricultura va veure empitjorar la precària situació que ja arrossegava. La ramaderia va patir una reducció del nombre de caps de bestiar a causa de la sequedat de les pastures i la destrucció provocada per les guerres peninsulars. Al seu torn, la indústria i el comerç van experimentar una profunda davallada, principalment per la competència dels productes estrangers i l'escassa capacitat de compra d'una població cada cop més empobrida. Ni l’augment dels impostos ni les constants devaluacions de la moneda van poder salvar la Hisenda Reial, que es va declarar en fallida en diverses ocasions, agreujant un problema heretat des dels temps de Carles I.

Els problemes socials

El flux de riquesa provinent d’Amèrica durant el segle XVI es va utilitzar per consolidar un model social nobiliari, on els capitals es destinaven a la compra de terres i béns de luxe en lloc d'inversions productives. Això va crear una societat polaritzada: davant d'uns pocs privilegiats, existia una enorme massa de població empobrida i marginada, com llauradors que havien perdut les seves terres o artesans arruïnats. Gairebé no hi havia sectors socials que poguessin mantenir una vida digna amb el producte del seu treball. Només els territoris perifèrics, especialment els de la Corona d’Aragó, marginats del comerç americà, van patir la crisi amb menys intensitat, ja que la seva economia es basava en l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanes, és a dir, en una economia productiva.