Crisi Econòmica i Causes de la Revolució (1866-1868)
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,47 KB
1. Les Causes de la Revolució
1.1. La Crisi Econòmica
Gran part del darrer període del regnat d'Isabel II (1843-1868) va estar caracteritzat per una fase d'expansió econòmica que va afectar tot Europa. Però, a mitjan dècada del 1860, la situació va començar a canviar, i el 1866 es va fer evident l'inici d'una crisi econòmica molt important. La recessió es va manifestar en els àmbits financer i industrial, i va constituir la primera gran crisi del sistema capitalista a nivell internacional, però també va coincidir amb una crisi de subsistències, que va tenir repercussions importants en les condicions de vida de les classes populars.
La crisi financera, provocada per la baixada del valor de les accions de la borsa, es va originar arran de la crisi dels ferrocarrils. La construcció de la xarxa ferroviària va comportar una gran inversió de capitals en la borsa, però una vegada començada l'explotació de les línies, es va veure que el seu rendiment econòmic era menor del que s'esperava. L'escàs desenvolupament industrial espanyol no va ser suficient perquè el transport de mercaderies i viatgers tingués una gran demanda, i el valor de les accions es va enfonsar.
La crisi financera va coincidir amb una crisi industrial, sobretot a Catalunya. La indústria tèxtil s'abastia en gran part amb cotó importat dels Estats Units, però la Guerra de Secessió americana (1861-1865) va encarir la importació d'aquesta matèria primera i va provocar un període de ''fam de cotó''. Moltes petites indústries del sector cotoner no van poder fer cara a la pujada dels preus en un moment en què baixava la demanda de productes tèxtils a causa de la crisi econòmica general i de l'augment dels preus dels aliments provocat per la crisi de subsistències.
La crisi de subsistències va començar el 1866 a conseqüència d'una sèrie de males collites que van donar com a resultat una escassetat de blat, aliment bàsic de la població espanyola. Immediatament, els preus van començar a pujar: en només dos anys, del 1865 al 1867, el preu del blat va augmentar un 65%, i l'any 1868 ja s'havia doblat en relació amb el del 1865. El cost del pa, per tant, va experimentar la pujada corresponent, i el mateix va passar amb altres productes bàsics en l'alimentació (arròs, bacallà, etc.).