Crisi Econòmica Post-Guerra i Crack del 29: Causes i Impacte Global

L'Economia Global Post-Primera Guerra Mundial

Després de la Primera Guerra Mundial, l'economia dels països europeus participants va patir un enfonsament significatiu. Aquest col·lapse es va deure a diversos factors clau:

• La destrucció d'una desena part dels mitjans de producció.
• L'augment del preu dels productes de primera necessitat.
• La devaluació de la moneda europea.
• Un fort endeutament amb els EUA, que havia concedit nombrosos préstecs durant el conflicte.

A més, es va produir una desestabilització monetària internacional, agreujada pels tractats de pau, com el de Versalles, i la pèrdua generalitzada de la confiança dels inversors.

La recuperació d'Alemanya es va veure greument obstaculitzada pel pagament de les fortes reparacions de guerra imposades. Aquesta situació va generar tensions entre els països aliats, amb dues postures diferenciades: la del president Wilson i la dels països europeus, fet que va contribuir a una major desestabilització econòmica.

La Crisi Alemanya i el Pla Dawes

L'any 1923, el sistema monetari alemany (la República de Weimar) va patir una fallida total. Això va provocar una devaluació extrema del marc, la moneda alemanya, a causa de:

• Una altíssima inflació.
• L'obligació de pagar les reparacions de guerra.
• La ruïna dels assalariats i pensionistes.
• La invasió de la conca del Ruhr per part de França i Bèlgica, com a garantia per al cobrament de les reparacions de guerra.

Per intentar pal·liar aquesta situació, l'any 1924 es va aprovar el Pla Dawes als EUA. Aquest pla fraccionava el deute alemany i incloïa préstecs i inversions en dòlars a Alemanya. Els EUA van implementar-lo amb l'expectativa d'un retorn amb interessos.

Impacte Global i Ascens dels EUA

La postguerra també va veure un descens dels preus agraris, ja que la població no disposava de prou poder adquisitiu. Això va generar un excés d'oferta que va obligar a una baixada generalitzada dels preus dels productes.

La disminució de les exportacions va ser una altra conseqüència directa de l'arruïnament dels països, resultant en balances comercials molt negatives a nivell global.

En contrast amb Europa, els EUA van experimentar un gran moment econòmic, consolidant-se com la primera potència econòmica mundial, substituint el Regne Unit. Aquesta hegemonia es va manifestar en diversos aspectes:

• La substitució de la lliura esterlina pel dòlar com a moneda de canvi internacional.
• La consolidació de la banca americana, que es va convertir en l'única entitat capaç de concedir préstecs o crèdits a llarg termini a escala global.

El Crack del 29: L'Esclat de la Bombolla Borsària

El 24 d'octubre de 1929, conegut com el Dijous Negre, es va produir l'esclat de la bombolla borsària. Els inversors, anticipant que els preus de les accions no podien pujar més, van posar a la venda una quantitat massiva d'accions. Aquesta oferta desmesurada va provocar una caiguda dràstica dels preus i una situació de pànic generalitzat. Es van arribar a vendre 13 milions d'accions en un sol dia.

Entre el 27 i 28 d'octubre, els grans bancs van intentar intervenir per revertir la situació, invertint milions de dòlars per frenar la venda d'accions. Malauradament, els seus esforços no van tenir èxit.

Finalment, el 29 d'octubre de 1929, el Dimarts Negre, va marcar la segona onada de la crisi. Els bancs van començar a cancel·lar els crèdits atorgats per a la compra d'accions, exigint el retorn immediat dels préstecs a les famílies. Moltes d'aquestes, però, no van poder fer front a les seves obligacions, agreujant encara més la crisi.