Crisi Espanyola (1895-1909): Guerra de Cuba, Desastre del 98 i Setmana Tràgica
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,35 KB
La Guerra de Cuba (1895-1898)
A finals del segle XIX, Espanya mantenia un imperi colonial força gran, però la debilitat econòmica i les dificultats polítiques feien difícil un control real de la metròpoli espanyola sobre les seves colònies. El 24 de febrer s’inicia una nova insurrecció a Cuba, coneguda com el Grito de Baire, amb l’aixecament simultani de 35 localitats cubanes d’aquesta zona.
Causes de la Guerra de Cuba
- Fonamentalment de caire econòmic i polític: els cubans volien comerciar lliurement amb els EUA.
- Els interessos comercials i d’expansió imperialista dels EUA.
- Corrupció de l’administració colonial i rebuig del projecte d’Estatut cubà el 1893.
El Desastre del 98
A la península, la derrota va causar un gran impacte, d’aquí que aquest fet es conegués amb un mot que no admet matisos: el Desastre.
Conseqüències de la Derrota a Espanya
- A nivell moral i psicològic: sentiment generalitzat de frustració i desengany.
- A nivell polític: desprestigi dels partits dinàstics i de l’exèrcit.
- A nivell internacional: pèrdua del prestigi d’Espanya com a potència colonial, amb una imatge generalitzada de debilitat.
- A nivell econòmic: equilibri entre les conseqüències negatives.
- A Catalunya: gran expansió dels moviments nacionalistes i fi del domini dels partits dinàstics.
- Trencament entre les classes dominants catalanes i basques.
La Setmana Tràgica (1909)
Espanya rep com a protectorat el nord del Marroc, amb l’obligació d’administrar-lo i pacificar-lo. El Marroc es converteix en un focus de guerra permanent amb les tribus berbers, fet que té la seva repercussió per culpa del Sistema de Quintes.
S’inicia la construcció d’una línia de ferrocarril entre les mines de ferro del Rif i Melilla. L’atac dels marroquins provoca l’esclat de la guerra el 1909.
El 26 de juliol de 1909, al port de Barcelona, els familiars dels reservistes impedeixen que s’embarquin. Això dona pas a una revolta popular antimilitarista i anticlerical: la Setmana Tràgica. El govern declara l’estat de guerra, els obrers munten barricades i obren foc.