La Crisi Final de la Dictadura Franquista: Transició i Mort de Franco
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,15 KB
La Crisi Final de la Dictadura Franquista (1973-1975)
La Crisi Política del Règim
Després de l'assassinat de l'almirall Luis Carrero Blanco, president del govern, a mans d'ETA, la continuïtat del règim franquista es va veure seriosament compromesa. La seva mort va intensificar les discussions entre els sectors immobilistes, que apostaven per la perpetuació del règim, i els oberturistes, que desitjaven una remodelació des de dins del Movimiento Nacional. En aquest context, es va consolidar l'anomenat "búnquer", que agrupava els sectors més ultres i intransigents.
Un nou govern, liderat per Carlos Arias Navarro, va intentar unir ambdues faccions. El seu programa polític, conegut com l'"Espíritu del 12 de Febrero" (data de la seva presentació), proposava una tímida obertura política, com la possibilitat d'escollir els alcaldes de cada província. No obstant això, aquest intent va fracassar, ja que tant oberturistes com immobilistes van acabar abandonant el projecte.
L'Expansió dels Moviments Antifranquistes
La protesta obrera i estudiantil va créixer progressivament, i els grups d'oposició van aconseguir formar nous organismes unitaris amb l'objectiu d'impedir la continuïtat del franquisme.
- A Catalunya, es va crear l'Assemblea de Catalunya, que va aglutinar totes les forces d'oposició catalanes i va mobilitzar una àmplia oposició de masses sota el seu eslògan: "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia".
- En l'àmbit espanyol, es va constituir la Junta Democrática de España, que reunia diverses oposicions. El seu programa preveia la formació d'un govern provisional per implantar un règim democràtic.
Posteriorment, el PSOE va impulsar la Plataforma de Convergencia Democrática. Finalment, la Junta i la Plataforma es van unir, donant lloc a la Coordinación Democrática, més coneguda com a Platajunta, un front unitari de l'oposició.
Els darrers anys de la dictadura es van caracteritzar per un augment de la violència política. D'una banda, ETA va expandir la seva activitat terrorista, i de l'altra, el règim franquista va dur a terme una repressió intensa per infondre por a la població.
La Mort del Dictador Franco
La malaltia de Franco va generar una gran incertesa, ja que era ell qui dirigia personalment les ordres de l'Estat. En aquest context, el govern va haver de fer front a un nou i important problema: el conflicte del Sàhara Occidental.
El rei del Marroc va organitzar la Marxa Verda, una mobilització pacífica massiva, amb l'objectiu de recuperar el territori del Sàhara, que era una colònia espanyola. Davant d'aquesta pressió, Espanya va signar els Acords de Madrid, cedint el territori al Marroc.
Finalment, Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975, posant fi a gairebé quatre dècades de dictadura.