Crisi de la Hisenda a Espanya: Segles XVII-XIX i Reformes Fiscals

Crisi de la Hisenda a Espanya: Segles XVII-XIX

La crisi de la Hisenda a Espanya comença al segle XVII a causa de les constants guerres i la dilapidació de la cort.

Orígens i primers intents de reforma (s. XVII-XVIII)

Més tard, amb els primers Borbons, es va intentar pal·liar el dèficit amb la implantació de mesures com l'única contribució i el cadastre per a sanejar l'economia. Fou impossible estendre aquestes mesures per la resistència dels privilegiats a pagar impostos.

El deute s'agreuja i les reformes de Godoy

Aquest deute fou arrossegat fins al segle XVIII, on s'agreujà a causa de la derrota en la Batalla de Trafalgar (1805), on la flota fou destruïda, i a la reducció dels ingressos procedents de les colònies.

Godoy va intentar solucionar el gran deute amb l'augment de les contribucions i les desamortitzacions. No obstant això, amb el Motí d'Aranjuez (1808), les reformes no tingueren gran èxit perquè Godoy fou destituït.

Reformes liberals i la Hisenda (s. XIX)

Però això no fou fins al 1836 amb la Reforma Agrària de Mendizábal que la Hisenda va poder alçar el cap. Tot i això, no va solucionar el problema de fons.

Amb la instauració del liberalisme, es va implantar la Reforma Fiscal de Mon-Santillán (1845), que limitava les exaccions dels privilegiats. Però no va solucionar l'endeutament, ja que partia de la recaptació sobre la igualtat i no tenia en compte la renda.

Com a conseqüència, el dèficit de la Hisenda es va haver de finançar amb el crèdit exterior, fent concessions de terres a canvi de diners (futures concessions mineres) i la constant emissió de deute públic. Això va portar a l'endeutament continu.

Desamortitzacions i modernització fallida

La Llei Madoz i el ferrocarril

Alguns anys després, el govern progressista reprengué l'obra desamortitzadora amb la Llei Madoz (1855), que desamortitzava els béns de propis i béns de comuns. Els beneficis obtinguts es destinaren a la xarxa de ferrocarrils per a impulsar la modernització econòmica.

Crisi ferroviària i Llei de Mines

Però, contràriament a l'esperat, el ferrocarril no va tenir èxit i es va produir la crisi ferroviària. Aleshores, es va implantar la Llei de Mines (1868), basada en la concessió del subsòl a estrangers a canvi de diners.

Lliurecanvisme i estancament econòmic

A més, amb la implantació del ferrocarril, per a promoure la seva construcció, s'imposà el lliurecanvisme, que permetia a empreses estrangeres importar els materials necessaris sense pagar aranzels, de manera que l'economia espanyola va quedar de nou estancada.