Crisi Medieval i Naixement de l'Humanisme: Renaixement Cultural

Crisi de Valors i Transició al Pensament Modern

Entre els segles XIV i XV es produeix una crisi de valors que marca la transició del pensament medieval cap a actituds més crítiques i individualistes. L’antropocentrisme situa l’ésser humà al centre, mentre conviuen l’espiritualitat cristiana i un cert escepticisme.

Consolidació Social i Política

La burgesia i les ciutats consoliden el seu poder i els estats evolucionen cap a monarquies fortes, coincidint amb la fi de les croades.

Naixement i Expansió de l'Humanisme

Culturalment neix l’humanisme, que recupera els ideals clàssics grecollatins i la racionalitat, en un context d’expansió de la impremta, la lectura i les universitats.

Figures Clau de l'Humanisme Italià

A la Toscana s’hi desenvolupen figures com Dante, Petrarca i Boccaccio, que renoven la literatura europea. Es destaca la seva producció:

• Dante Alighieri: Escriu la Divina Comèdia, un poema que descriu el viatge per l’Infern, el Purgatori i el Paradís.
• Petrarca: Renova la poesia italiana amb el Canzoniere, dedicat a Laura, i influeix en autors com Ausiàs March.
• Boccaccio: Escriu el Decameró, una obra humorística i crítica amb referències a la societat i l’Església.

L'Humanisme a Catalunya

A Catalunya l’humanisme arriba més tard i es manifesta sobretot en la Cancelleria Reial, on s’exigeixen el domini del llatí clàssic, el català i l’aragonès. Aquesta institució esdevé el centre cultural del país i marca l’estil literari de l’època.

Bernat Metge: Màxim Representant Català

Bernat Metge n’és el principal representant: funcionari i secretari reial, va escriure Lo somni després de ser empresonat arran de la mort de Joan I.

Anàlisi de "Lo Somni"

L’obra, narrada en primera persona, presenta l’aparició del rei difunt acompanyat d’Orfeu i Tirèsies, i busca demostrar:

1. La innocència de l’autor.
2. La seva cultura humanista.
3. La salvació de l’ànima del monarca.

Característiques del Text de Metge

El text destaca pel racionalisme, les referències als autors clàssics, una prosa fortament llatinitzada i la combinació d’idees clàssiques amb la realitat catalana contemporània. La producció literària catalana de l’època és abundant i mostra influències de la literatura italiana. L’humanisme català també introdueix el to satíric i crític en els textos, i evidencia un gran domini del llenguatge i de la cultura clàssica.