Crisi de les Polítiques Públiques: Causes i Conseqüències

Crisi de les Polítiques Públiques: Un Anàlisi Profund

Les polítiques públiques són les accions de la política i, com a tals, aspiren a transformar intencionadament la realitat. La seva principal vocació és modelar una realitat imperfecta, intentant que s'acosti a una visió idealitzada. Les polítiques públiques són, en definitiva, les armes amb què la política pretén fer efectives les seves promeses. Però des de fa ja massa temps, les polítiques públiques estan fracassant en els seus intents de construir aquelles societats imaginades. La crisi de credibilitat inicia el seu camí en l'àmbit de la política, però s'estén al de les polítiques públiques. Ens referim així a una doble crisi de legitimitat del sistema politicoadministratiu: la que afecta els inputs del sistema i la què es refereix als seus outputs. La primera centra l'atenció en els vímets del sistema (polítics, institucions, regles electorals, etc.), mentre la segona posa l'accent en la irrellevància dels impactes que generen les accions de la política (sobre el benestar, el desenvolupament econòmic o l'equilibri ambiental).

El Col·lapse de les Polítiques Públiques i la Indignació Ciutadana

Les polítiques públiques estan col·lapsant i el seu fracàs és el motor de la creixent indignació de la ciutadania. La ciutadania busca canalitzar la ràbia acumulada cap a algun culpable identificable; la política ens presenta de manera quotidiana els rostres de polítics corruptes i incompetents sobre els quals descarregar les nostres ires. No obstant, donar la culpa als polítics no deixa de ser un diagnòstic superficial, ja que hi ha causes de fons que expliquen aquest col·lapse.

La Pèrdua de Poder de la Política en un Món Globalitzat

La política ha perdut el seu poder perquè aquest resideix, avui, en la capacitat de marxar, de moure d'un lloc a un altre sense lligams. Aquí trobem la debilitat de la política; ancorada territorialment, immobilitzada per una espessa xarxa de compromisos i condemnada a respondre localment a allò que se li planteja globalment. La política no seria doncs la causa sinó la víctima d'una situació que la condemna a la impotència, al fracàs i al descrèdit. Ningú sembla disposat a esperar i tots ens vam mostrar intransigents a l'hora d'exigir una resposta immediata als nostres problemes. Davant d’aquestes expectatives, no queda més que esperar el fracàs d'unes polítiques públiques que ens menteixen si prometen respostes ràpides i ens desesperen si no ho fan.

El Domini del Discurs Econòmic sobre la Política

Una segona raó de fons de la impotència de la política i de les polítiques la trobem en el domini d'un discurs econòmic que colonitza la política i la obliga a jugar en un terreny que no és el seu. S'afirma sense massa matisos que la política i els polítics haurien d'aprendre de l'economia i dels empresaris: comportar-se competitivament i mostrar rendiments. Però, d'altra banda, quan s'avança en aquesta direcció s'acusa a la política d'oblidar-se de l'interès públic i als polítics de comportar-se de manera egoista.

11