Crisi i Reformes Agràries a Espanya (Segles XIX-XX)

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,75 KB

Els Problemes Agraris a Espanya

El principal problema de l’agricultura espanyola era la desigualtat en el repartiment i la distribució de la propietat de la terra.

A les zones de latifundi cerealista, on els propietaris eren molt conservadors, així com a les de minifundi, es dificultava la introducció de noves tècniques de conreu per incrementar la productivitat agrària i generar beneficis que es poguessin reinvertir en el sector industrial.

Conseqüències del Latifundi i Minifundi

  • Zones latifundistes: Bona part de la població rural només disposava de feina ocasionalment i el seu nivell de vida es basava en la subsistència.

A la meitat nord de la Península, la mala qualitat de la terra i el predomini del minifundi només permetien una economia de subsistència que no generava beneficis suficients per a la modernització del camp o la industrialització de la zona. Això va provocar que molts pagesos emigressin, resultant en la despoblació gradual de les zones rurals.

La Crisi del Sector Agrari (Finals del Segle XIX)

La millora dels transports marítims i terrestres va facilitar l’arribada massiva a Europa de productes agrícoles i ramaders d’altres països. Aquests productes tenien preus molt inferiors als europeus. Això va provocar una crisi molt forta de l’agricultura europea a finals del segle XIX.

Les Reformes i la Superació de la Crisi Agrícola

La crisi econòmica es va superar gràcies a la combinació de diversos factors:

  1. La política proteccionista.
  2. L’augment de la superfície conreada.
  3. La intensificació i especialització dels conreus.

Intensificació i Modernització del Conreu

L’agricultura es va intensificar gràcies a l’ús de fertilitzants i a l’augment de la mecanització i del conreu de regadiu. Això va impulsar la producció de carn i llet. Tot i això, l’agricultura havia perdut valor relatiu dins el conjunt de l’economia espanyola a causa de l’augment del valor de la producció industrial, i la productivitat continuava sent una de les més baixes d’Europa.

Intervenció dels Governs de la Restauració

Els governs de la Restauració sabien que l’endarreriment del camp espanyol era un obstacle que afectava el desenvolupament del país, a més de ser la causa dels conflictes socials i de la pobresa dels pagesos.

Per millorar la situació i augmentar la productivitat, els governs van promoure:

  • L’extensió del regadiu (Pla d’Obres Públiques, 1902).
  • La creació de Confederacions Hidrogràfiques (1926, durant la dictadura de Primo de Rivera).
  • El Pla d’Obres Hidràuliques (1933).

Entradas relacionadas: