Crisi i reindustrialització a Espanya (1975-1985)

Indústria espanyola (1975-85): Crisi i reconversió

La crisi econòmica mundial dels anys 70

A partir del 1974, l'economia mundial va entrar en una crisi caracteritzada per la disminució dels beneficis, una inflació alta i un atur industrial elevat, desconegut fins aleshores.

Crisi mundial del model industrial fordista

Les empreses industrials necessitaven cada vegada més mà d'obra per incrementar la producció. Progressivament, van accedir a les peticions dels treballadors, que exigien millores salarials, jornades de treball dignes i contractes fixos. Els salaris van augmentar, però els beneficis van disminuir.

La crisi industrial es va precipitar amb l'estancament energètic. L'OPEP va aconseguir arribar a un acord per reduir la producció i augmentar el preu del barril de petroli. La producció industrial es basava en un gran consum d'energia barata; per tant, la pujada del preu del petroli va comportar l'encariment dels productes industrials. Això va provocar una caiguda de les vendes i va fer que disminuís la circulació de capital, amb la consegüent elevació dels crèdits.

Els països industrialitzats començaven a patir la competència dels nous països industrialitzats (NPI), que introduïen al mercat internacional productes a un preu més baix.

Crisi industrial a Espanya

A mitjans dels anys 70, es produeix la coincidència de tres factors:

• Crisi mundial.
• Situació industrial deficient.
• Crisi política del final de la dictadura i transició a la democràcia.

El país va concentrar els esforços en els aspectes polítics, de manera que es van retardar les mesures econòmiques necessàries per fer front a la crisi industrial. La indústria espanyola portava un retard tecnològic i una estructura poc competitiva provocada per la política proteccionista, un consum excessiu d'energia i una dependència econòmica de l'exterior.

La crisi es manifesta en una inflació galopant com a resultat de la pujada dels salaris i del preu del petroli, i per l'encariment dels preus dels productes industrials. El pas següent va ser la caiguda de la demanda interior i de les exportacions per manca de competitivitat.

Restauració industrial espanyola

Els primers anys de la dècada dels 80 es va promoure el desenvolupament industrial amb la creació de l'Institut de la Petita i Mitjana Empresa Industrial (IMPI) i es van facilitar crèdits per a noves empreses. Tot i així, calia una reforma profunda, perquè l'IMPI tenia una clara tendència descendent.

El 1981, amb el Decret Llei de Reconversió Industrial, es va iniciar un procés de reconversió industrial i reindustrialització. Les mesures més importants van ser:

• Reconversió dels sectors productius, que van afectar especialment la indústria siderúrgica i els que en depenien, com les drassanes i la fabricació d'automòbils.
• Eliminació de les empreses amb demanda insuficient, com la indústria de línia blanca d'electrodomèstics, i les tèxtils i de calçat, afectades per la forta competència dels NPI.
• Per reduir la despesa de petroli, es fomenta l'explotació del carbó i s'augmenta la capacitat de les centrals hidroelèctriques i tèrmiques.
• Es pacta la jubilació anticipada per facilitar el sanejament de l'economia de les empreses.