La Crisi de la Segona República: Del Bienni Negre al Front Popular
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,38 KB
La Crisi de la Segona República Espanyola (1933-1936)
El setembre de 1933, Manuel Azaña va dimitir i es van convocar noves eleccions. En elles, els partits de centre i de dreta van aconseguir un gran èxit. La dreta es va unir a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), liderada per José María Gil-Robles. El centredreta va guanyar les eleccions i, recolzats per la CEDA, Alejandro Lerroux, del Partit Radical, es va fer càrrec del govern.
El Bienni Conservador (1933-1936)
El govern conservador va modificar o va suspendre reformes del període anterior. Es va paralitzar la reforma agrària i es va concedir una amnistia als participants al cop d'estat del general Sanjurjo, i se'ls va permetre tornar als seus llocs a l'exèrcit. La tensió entre esquerres i dretes es va materialitzar a la Revolució d'Octubre de 1934, que es va produir després que Gil-Robles nomenés tres ministres de la CEDA.
La Revolució d'Octubre de 1934
Els partits d'esquerra van convocar una vaga revolucionària l'octubre de 1934 per contrarestar el suposat perill que implicava l'entrada de la CEDA al govern per a la República. La Revolució va triomfar a Astúries, on les organitzacions obreres van ocupar la conca minera amb l'objectiu de crear un govern revolucionari. A Catalunya, el govern autònom es va sumar a la insurrecció, i Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Després del fracàs d'aquesta insurrecció, reprimida per l'exèrcit, la Generalitat va ser dissolta i els líders del govern autònom empresonats.
Després de sufocar la Revolució, el govern va entrar en crisi. Les diferències ideològiques, sumades a la corrupció al Partit Radical, van posar fi a la coalició governant i es van convocar noves eleccions generals per al febrer de 1936.
El Front Popular i l'Escalada de la Violència (1936)
El 1936, els grups polítics d'esquerra es van presentar a les eleccions units al Front Popular, integrat per socialistes, comunistes, republicans d'esquerra i algunes forces nacionalistes. A la dreta, havien anat guanyant pes els líders extremistes José Calvo Sotelo i José Antonio Primo de Rivera, líder del partit d'orientació feixista Falange Española.
El Front Popular va guanyar les eleccions amb un nombre de vots molt ajustat, encara que va aconseguir suficients escons per formar govern. El nou govern va reprendre les polítiques de reforma i va alliberar els presos de la Revolució d'Octubre de 1934. Al maig de 1936, Alcalá Zamora va ser substituït per Azaña com a president de la República.
La conflictivitat social va augmentar: es van produir vagues, incendis d'esglésies i enfrontaments entre falangistes i militants d'organitzacions obreres. Alguns militars, dirigits pel general Mola, van començar a conspirar contra la República. El 12 de juliol de 1936, pistolers de la dreta van assassinar el tinent Castillo, conegut militar d'esquerres. Un dia després, els companys del tinent Castillo van assassinar Calvo Sotelo, líder de la dreta, en aquesta retallada de diari.