La Crisi de la Segona República Espanyola: Del Bienni Conservador a la Guerra Civil (1933-1936)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,13 KB
Crisi Política i Social a la Segona República Espanyola (1933-1935)
Crisi Econòmica i Social
La crisi mundial agreujà els problemes econòmics d’Espanya, amb atur agrari, crisi industrial i manca d'inversió. L’augment de salaris no anà acompanyat de productivitat, fet que generà el rebuig de la burgesia i els grans propietaris.
L’oposició de la dreta i la lentitud de les reformes provocaren un augment de la conflictivitat social, amb:
- Vagues
- Insurreccions
- Ocupacions de terres
Reorganització de la Dreta Conservadora
Els sectors conservadors es reorganitzaren al voltant de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), liderada per Gil Robles, que volia posar fi a les reformes republicanes. El general Sanjurjo intentà un cop d'estat el 1932, però fracassà.
El Bienni Conservador i la Revolució d'Octubre (1933-1935)
Les eleccions de 1933 donaren la victòria als partits conservadors. La CEDA i el Partit Radical de Lerroux aturaren les reformes, retornaren les terres als propietaris i reduïren el pressupost en educació.
La situació s'agreujà quan el govern concedí ministeris a la CEDA el 1934, fet que l'esquerra interpretà com un acostament al feixisme.
Això desencadenà la Revolució d’Octubre de 1934, amb dos focus principals:
- Astúries: Els miners socialistes i comunistes organitzaren una insurrecció armada, que fou reprimida brutalment per Franco i la Legió.
- Catalunya: Lluís Companys proclamà la República Catalana i la Generalitat fou ocupada per l’exèrcit. Companys i el seu govern foren empresonats.
Crisi del Govern i Retorn de l'Esquerra (1936)
Els escàndols de corrupció (com el cèlebre cas Estraperlo) enfonsaren el Partit Radical i es convocaren noves eleccions al febrer de 1936.
Guanyà el Front Popular (una coalició de republicans, socialistes i comunistes) i es reinstaurà l’Estatut de Catalunya. La dreta, l’Església i l’exèrcit veieren aquest retorn de l'esquerra com una amenaça al sistema establert.
El Cop d'Estat i l'Inici de la Guerra Civil (Juliol 1936)
L’oposició de la dreta es traduí en una conspiració militar liderada per Emilio Mola, Francisco Franco i Sanjurjo, amb el suport de monàrquics, falangistes i l’Església. L’assassinat de José Calvo Sotelo el 14 de juliol de 1936 accelerà els plans colpistes. El 17 de juliol, l’exèrcit es revoltÀ al Marroc i començà la Guerra Civil Espanyola.