La Crisi de la República Romana: Triumvirats, Cèsar i l'Imperi d'August

El Primer Triumvirat (60 aC)

L'any 63 aC, Ciceró descobreix l'intent de cop d'estat de Catilina, un polític corrupte. Paral·lelament, Cras, Pompeu i Cèsar arribaren a un pacte secret, conegut amb el nom de Triumvirat (govern tripartit, 60 aC). Aquest pacte tenia la finalitat de repartir-se les províncies romanes:

• Cras: Orient.
• Cèsar: Gàl·lia.
• Pompeu: Hispània, Itàlia i Àfrica.

La conjuració de Catilina consistia en un cop d'estat en contra de la República amb l'ajuda de senadors de Roma d'aquella època.

La Dictadura Vitalícia de Juli Cèsar

Cèsar esdevé dictador vitalici, és a dir, va acumular els càrrecs més importants: censor, pontífex màxim i imperator. Els soldats, els equites i els plebs li donen tot el suport. No obstant això, la seva concentració de poder va generar una forta oposició:

1. Tots els càrrecs els tenia ell.
2. El veien com un opressor de les llibertats republicanes.
3. Organitzaren una conjura que culminà amb l'assassinat de Cèsar el dia de les Idus de Març del 44 aC al Teatre de Pompeu.

El Segon Triumvirat i la Guerra Civil (43-31 aC)

El Segon Triumvirat (període de 5 anys) es va formar amb Marc Antoni (lloctinent i mà dreta de Cèsar), Octavi (nebot i hereu de Cèsar) i Lèpid (que no tenia relació familiar directa amb Cèsar). El Senat formava part de la República, on es trobava Octavi.

Octavi va aprofitar l'ocasió que Marc Antoni s'havia casat amb Cleòpatra per iniciar una guerra de propaganda, acusant Marc Antoni de pretendre convertir l'Imperi romà en una monarquia hel·lenística amb Cleòpatra com a reina. Novament es va esclatar la guerra civil, declarada pel Senat a petició d'Octavi.

La batalla decisiva tingué lloc a Àccium, al nord-est de Grècia, l'any 31 aC. Marc Antoni i Cleòpatra van escapar cap a Egipte perseguits per Octavi. Marc Antoni se suïcida abans de l'arribada d'Octavi i Cleòpatra no va trigar gaire temps a fer-ho. Aquest fet va marcar la fi definitiva de la República Romana.

La Instauració de l'Imperi i el Principat d'August

Octavi, un cop vencedor, respectà la constitució vigent però va anar buidant de poder polític les institucions republicanes. L'any 27 aC va rebre el títol d'August.

August era una persona molt austera; ell pensava que com més dur fossis amb tu mateix, més rendies. Va dictar una sèrie de reformes basades en:

• L'austeritat.
• Treballar dur.
• Valors tradicionals.

L'any 27 aC es van distribuir totes les províncies romanes en dos grans blocs: la sobirania senatorial i la sobirania imperial. Qualsevol ampliació de fronteres només podia ser iniciativa de l'emperador. Fins a la mort d'August, l'Imperi es va ampliar amb nous territoris, que es distribuïen en províncies que anaven variant durant el Principat.

La Reforma Augusta: Urbanisme, Moral i Propaganda

August va dur a terme una política urbanística que va consistir, sobretot, a reformar i a restaurar monuments malmesos i a construir-ne de nous, per tal que el nou aspecte de Roma servís per exaltar el seu poder. A Roma, féu construir l'Ara Pacis Augustae per tal de rebre culte com a garant i custodi de la pau, la Pax Augusta.

Va iniciar un procés de moralització de la societat, restablint molts dels costums antics (*mores maiorum*), inaugurant una nova forma de matrimoni, penalitzant els solters i afavorint els matrimonis amb fills, entre d'altres.

Els seus col·laboradors més importants van ser:

• Agripa: Gran general i company de batalla.
• Mecenàs: Diplomàtic i protector de literats com Virgili i Horaci.

Una còpia de la seva obra, Res Gestae, descriu, en un estil oficial i solemne, les seves realitzacions polítiques i econòmiques. La còpia més important és el Monumentum Ancyranum, anomenat així perquè es troba, escrit en llatí i en grec, en un temple de l'antiga Ancira, avui Ankara.