Crisi de la Restauració i Catalanisme (1905-1923)

La Campana de Gràcia i l'assassinat del Noi del Sucre

a) La font és de tipus primària, ja que és contemporània dels fets. Es tracta d’una reproducció o fotografia de la portada del periòdic "La Campana de Gràcia" del 10 de març de 1923 on es dona la notícia de l’assassinat de Salvador Seguí, "El Noi del Sucre".

b) El context històric pertany a l’etapa de crisi de la Restauració, a Catalunya, enmig de l’època caracteritzada per una forta inestabilitat econòmica, política, social i, fins i tot, laboral, que es va donar durant els anys de la Primera Guerra Mundial i que va acabar amb l’establiment de la Dictadura de Primo de Rivera.

c) En aquest diari podem veure il·lustracions que mostren el cadàver del Noi del Sucre amb la reconstrucció dels fets.

Dictadura de Primo de Rivera després del desastre d'Annual

2 b) Després del desastre d'Annual, Espanya va quedar humiliada i amb pèrdues humanes. La Restauració estava en una situació amenaçadora, ja que el sistema no tenia voluntat de solucionar els problemes; tècnicament, n'eren incapaços. Per tant, era necessari dur a terme una investigació per buscar responsabilitats. El coronel Picasso va redactar l'Informe Picasso, que assenyalava que la major part de les responsabilitats requeien en el rei Alfons XIII, que s'havia extralimitat. Aquest informe no podia sortir a la llum, però Primo de Rivera ho va aprofitar, li va explicar al rei i li va proposar un cop d'estat, amb el qual el rei va estar d'acord (setembre de 1923). Així va començar la Dictadura de Primo de Rivera. Es va proclamar l'abolició de la Constitució, les Corts van ser dissoltes, les autoritats civils van ser despatxades i substituïdes per militars, i l'actuació de sindicats i partits va quedar prohibida. El caràcter de la dictadura, d'una banda, ha estat qualificada com a règim feixista o protofeixista, i de l'altra, es nega que fos feixista.

L'auge de la Lliga i l'incident del Cu-Cut! (1905-1909)

Entre 1905 i 1909, la Lliga va conèixer una etapa d’auge que va començar amb l’incident del Cu-Cut! (1905). El nom prové d’un periòdic de sàtira anomenat *Cu-Cut!*, el qual va publicar una vinyeta on deia que els militars espanyols perdien i que no guanyaven mai. La nit següent, els militars de la guarnició de Barcelona van assaltar i incendiar la seu del *Cu-Cut!* i de la Lliga. La reacció va ser d’escàndol, ja que va ser un acte de vandalisme fet per les suposades forces de l’ordre. Per tant, Catalunya va exigir a l’estat espanyol el càstig als militars, però a la vegada es va crear una forta campanya cap al govern exigint que fos castigada Catalunya. Llavors, l’estat es va veure entremig d’aquestes exigències, i Segismundo Moret va atendre les peticions de l’exèrcit i va ignorar les peticions de Catalunya. Això implicava que el civilisme es rendís o claudiqués davant dels militars, així que el govern espanyol donava impuls al militarisme.

La Llei de Jurisdiccions i la creació de Solidaritat Catalana

La mesura que es va prendre en qüestió va ser la **Llei de Jurisdiccions**, que consistia en què les ofenses a la pàtria serien a favor dels militars. Per tant, els militars decidien el que era delicte i, a més, serien jutjats per un jutge militar.

Això va provocar una nova etapa d’auge a Catalunya. El primer pas va tenir lloc l’any 1906 amb la creació de la coalició formada pels principals partits catalanistes amb la finalitat de respondre a l’incident del *Cu-Cut!* i a la Llei de Jurisdiccions. El nom d’aquesta coalició va ser **Solidaritat Catalana**, la qual va tenir dos punts principals. En primer lloc, la derogació de la Llei de Jurisdiccions, és a dir, que el govern espanyol retirés la llei que acabava de promulgar-se. I, en segon lloc, es reclamava un autogovern per a Catalunya, un govern català sotmès al govern espanyol, ja que encara no n'hi existia cap. Però, finalment, aquest auge va ser trencat per un fet històric, la **Setmana Tràgica**, i a més Solidaritat Catalana va acabar desapareixent.

Estancament del catalanisme (1909-1914)

Entre 1909 i 1914, hi va haver una etapa d’estancament catalanista. La Lliga va adoptar una línia política molt moderada centrant-se en l’àmbit cultural.

La Mancomunitat de Catalunya (1914)

El 1914, Catalunya va tornar a entrar en auge gràcies a la iniciativa de Prat de la Riba, que va pensar a formar una entitat que fos una coordinadora de les quatre diputacions principals, que va ser anomenada la **Mancomunitat de Catalunya**. La seva importància va destacar per ser la primera vegada que hi tornava a haver una institució de govern referida al conjunt de Catalunya. Pel que fa a les seves accions, la Mancomunitat ho va tenir difícil per actuar, ja que no va rebre recursos ni tampoc competències. Tot i això, va arribar a aconseguir acabar la xarxa de correu de Catalunya, construir la xarxa telefònica, organitzar la renovació pedagògica, crear xarxes bibliotecàries, etc.