Crisi de la Restauració i Conflictes Socials (1906-1931)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,06 KB
La Llei de Jurisdiccions i la Solidaritat Catalana
La Llei de Jurisdiccions (1906-1931) va ser una normativa segons la qual es posaven sota jurisdicció militar les ofenses orals o escrites contra la bandera, la pàtria i l’honor de l’exèrcit. Aquesta llei:
- Subordina el poder civil al militar.
- Limita la llibertat d’expressió.
- Criminalitza el catalanisme (i altres ideologies).
Com a reacció a aquests fets es crea la Solidaritat Catalana (una aliança de les forces polítiques catalanes, des dels carlins als republicans) contra la «Llei de Jurisdiccions», constituint-se mesos més tard com a coalició electoral.
El Regeneracionisme
El regeneracionisme fou el moviment intel·lectual que, entre els segles XIX i XX, pretén reflexionar objectivament i científica sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació. La resposta del govern a les demandes regeneracionistes va ser:
- Actuar contra els excessos del caciquisme extrem.
- Intentar apropar l’ajuntament i l’administració local al poble.
- Limitar el poder dels ordes religiosos i desvincular-los de l’ensenyament.
- Aprovar algunes lleis de protecció social.
- Establir la possibilitat de crear una Mancomunitat de Diputacions Provincials.
La Setmana Tràgica (1909)
La Setmana Tràgica és el conjunt d’esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. Es va iniciar amb una Vaga General convocada per anarquistes, socialistes i republicans lerrouxistes. Els actes principals inclogueren: crema de convents, esglésies i centres religiosos d’ensenyament (uns 80 edificis), exhumació de tombes i aixecament de barricades.
Conseqüències:
- 82 civils morts i 200 ferits.
- Centenars de detinguts i 5 afusellaments.
- Tancament de centres obrers, diaris i escoles laiques.
- Caiguda del govern de Maura (a causa del desprestigi internacional, entre altres motius).
Pistolerisme i Trienni Bolxevic
El Trienni Bolxevic és el període comprès entre 1918 i 1920 (o 1921) en el qual es van produir importants conflictes socials, revoltes, manifestacions i vagues. La CNT, el 1918, va decidir:
- Esdevenir un sindicat dividit per sectors industrials i no per oficis (per fer més fortes les vagues).
- Crear el diari Solidaritat Obrera (òrgan de premsa fonamental per a l’anarquisme des de llavors).
La patronal, espantada davant l’èxit de la Revolució Russa (1917-1918) i, sobretot, davant l’èxit de les vagues generals convocades per la CNT, va decidir prendre’s la justícia per la seva mà de tres formes:
- Pressionant els polítics i les autoritats locals.
- Declarant locauts o tancaments de fàbriques.
- Organitzant partides de pistolers per eliminar els líders obrers.
La resposta de la CNT va consistir en atemptats contra autoritats, patrons i encarregats. En aquest context s'aplicà la Llei de Fugues: la policia i la guàrdia civil podien disparar contra els detinguts acusant-los d’intentar escapar.
El Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià (17 d’agost de 1930) va aplegar diverses forces i personalitats polítiques:
- Acción Republicana: Manuel Azaña.
- Partido Radical: Alejandro Lerroux.
- ORGA: Santiago Casares Quiroga.
- Partit Radical Socialista: Marcel·lí Domingo.
- Acció Catalana: Manuel Carrasco i Formiguera.
- Estat Català: Jaume Aiguader (reusenc).
- Derecha Republicana: Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura.
- Indalecio Prieto: a títol individual, tot i pertànyer al PSOE.