Crisi de la Restauració i Dictadura de Primo de Rivera: Causes i Conseqüències
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,2 KB
La Crisi del 1917
El descontentament polític i social amb els governs dinàstics va esclatar el 1917. La conjuntura econòmica creada a Espanya per la Gran Guerra va originar un ampli moviment de protesta. D'una banda, les forces polítiques d'oposició a Catalunya es van aplegar en l'anomenada Assemblea de Parlamentaris i van exigir al govern una convocatòria de Corts constituents. D'altra banda, grups militars van organitzar juntes de defensa i s'enfrontaren a la política del govern. Finalment, els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària amb l'objectiu d'enderrocar-lo.
La Dictadura de Primo de Rivera
El 1923, el general català Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment d'Alfons XIII i el suport de les organitzacions patronals i dels grups polítics conservadors, va protagonitzar un cop d'estat que va donar pas a una dictadura militar inspirada en el feixisme italià. El nou règim va instituir una dictadura militar, va suspendre la Constitució, va dissoldre el Parlament i va prohibir els partits polítics i els sindicats. També va destruir tots els càrrecs electes (diputats, alcaldes...). Va exigir una gran pressió sobre intel·lectuals, professors, universitaris i organitzadors d'esquerra. La dictadura militar va aconseguir mantenir-se al poder gràcies a la bona situació econòmica causada per una conjuntura internacional favorable i per la fi del conflicte marroquí. Però des del 1929 la crisi es va començar a notar i la dictadura va augmentar considerablement. Sense suports, el dictador va dimitir; llavors Alfons XIII va anomenar cap de govern al General Berenguer.
La Setmana Tràgica
L'any 1909 es va produir un deteriorament profund en la vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica. La guspira que va iniciar el conflicte va ser l'oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc. L'aixecament va ser reprimit amb contundència i la repressió fou desproporcionada. Aquests fets van provocar la repulsa de l'opinió pública i la dimissió del president del govern Antonio Maura. El sistema de la Restauració començava a esquerdar-se.
L'Esclat de la Guerra Civil
El 17 de juny de 1936, a Melilla, Tetuan i Ceuta, i el 19 de juliol a la Península, un sector important de l'exèrcit va provocar un cop d'estat. Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern d'algunes ciutats i van construir una junta d'alts càrrecs militars.
El Fracàs del Cop d'Estat a Catalunya
El general Goded va dirigir la insurrecció a Catalunya, que va tenir un escàs suport de la població civil. Una part de l'exèrcit i la Guàrdia Civil van restar lleials a la República, mentre els partits d'esquerra van mobilitzar els seus militants per aturar el cop d'estat. Després de dos dies de lluita al carrer, els militars rebels es van rendir. El cop havia fracassat a Catalunya i a Madrid, a algunes zones del País Basc, a Astúries, Santander, València i a Castella. Això va provocar que Espanya estigués dividida, i això va desencadenar la Guerra Civil.