Crisi de la Restauració a Espanya (1898-1931): Reformisme i Caiguda

La Crisi de la Restauració (1898-1931)

Després del Desastre del 98, el sistema polític de la Restauració es va veure debilitat per les implicacions morals, polítiques i econòmiques. La Restauració es va mantenir com a sistema polític oficial fins al 1931.

Etapes Clau de la Crisi (1898-1931)

La segona etapa de la Restauració va tenir 3 fases principals:

• Intents regeneracionistes i de renovació (1898-1917): Duts a terme pels mateixos partits dinàstics.
• Descomposició del sistema (1918-1923): Espanya s'endinsa en una espiral de destrucció del propi sistema a causa d'una triple crisi (social, política i militar) que culmina amb el cop d'estat de Primo de Rivera.
• Dictadura i fi del sistema (1923-1931): Fi del sistema constitucional i parlamentari amb el pronunciament militar.

El Reformisme Dinàstic: Primers Intents

Primer Govern Regeneracionista: Silvela (1899)

El 1899, durant el primer govern regeneracionista de Francisco Silvela, l'acció del govern va anar dirigida a desenvolupar una política plenament reformista del sistema polític. Es va dur a terme una descentralització administrativa, però la mesura més polèmica va ser la pujada de tributs el 1899 sobre els productes de primera necessitat per tal de pagar els deutes de la guerra.

El Tancament de Caixes

Aquesta mesura fiscal va provocar un moviment de protesta a Catalunya anomenat Tancament de Caixes, durant el qual els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució. Això va comportar una vaga general. Silvela va actuar amb duresa: empresonant morosos, suspenent les garanties constitucionals i declarant l'estat de guerra a Barcelona durant 17 mesos. Aquest fet va comportar per a Catalunya la ruptura definitiva de les elits econòmiques catalanes amb els partits dinàstics.

Inici del Regnat d'Alfons XIII i Nous Lideratges (1902)

L'entronització d'Alfons XIII el 1902 va coincidir amb el fracàs del primer govern regeneracionista i amb la represa del torn dinàstic, que va funcionar amb certa normalitat fins al 1912 amb els nous líders dels partits: Antonio Maura (Partit Conservador) i José Canalejas (Partit Liberal). La nova política havia de dirigir-se a combatre el caciquisme i el frau electoral.

Reformisme Conservador: Antonio Maura (des de 1903)

El 1903, Maura va assumir el govern del país i impulsà un projecte polític anomenat la revolució des de dalt.

La "Revolució des de Dalt"

Amb aquest projecte es pretenia reformar el sistema des del poder per evitar una revolució popular, buscant dotar-lo d'una nova base social, les anomenades "masses neutres".

Legislació Clau del Govern Maura

Es van aprovar una sèrie de lleis:

• Polítiques:
  • Nova Llei electoral (1907) amb mesures contra el caciquisme (poc efectives).
  • Projecte de reforma de l'administració local (no aprovat).
• Econòmiques i Socials:
  • Adopció de mesures proteccionistes per impulsar l'activitat industrial.
  • Llei de colonització interior per estimular l'agricultura.
  • Creació de l'Institut Nacional de Previsió (origen de la Seguretat Social).