La Crisi de la Societat de Mercat: Valors de Canvi i Col·lapse Ecològic

La Condició Humana i la Destrucció del Planeta

Les Tres Grans Religions Monoteistes

• Judaisme, Cristianisme i l’Islam.

La Nostra Autopercepció: Imatge i Semblança de Déu

Ens agrada creure que estem fets a imatge i semblança de Déu, del Perfecte, de l'Únic. Que som semidéus, amos de la Terra, l'únic mamífer amb el do de la raó i que disposem de la capacitat d'adaptar l'entorn a nosaltres.

Organisme amb el Mateix Comportament que els Humans

L'únic organisme al planeta amb el mateix comportament que els humans és el virus.

Els Éssers Humans: Malaltia, Càncer, Epidèmia

Els éssers humans són una malaltia, càncer, epidèmia, i les màquines en són la cura.

On sigui que mirem a la natura, podem veure el rastre de destrucció que deixem al nostre pas.

L'Impacte de la Societat de Mercat en la Biosfera

Destrucció Ecològica des del Naixement del Mercat

Des que va néixer la societat de mercat, s'ha produït:

• Destrucció de dos terços dels boscos del planeta.
• Pluja àcida.
• Drenament de rius.
• Acidesa als oceans.
• Erosió de la terra.
• Desaparició d’animals i plantes.

El punt d’equilibri de la biosfera s’ha vist alterat i hi ha més gasos que augmenten la temperatura del planeta, provocant la fusió del gel dels pols, la pujada del nivell del mar i la desestabilització del clima.

El Triomf dels Valors de Canvi

Definició de Societat de Mercat

La societat de mercat va aparèixer quan els valors de canvi van triomfar sobre els valors experiencials.

Conseqüències del Triomf dels Valors de Canvi

Aquest triomf va provocar molta riquesa, però també una infelicitat enorme. Va fer possible la mecanització de la societat, i amb això l'augment de productes capaços de ser produïts, convertint els humans en servs de les màquines.

La victòria absoluta dels valors de canvi ha posat el planeta en el camí del col·lapse ecològic.

Tipus de Valors

Valors de Canvi

Valors que es poden intercanviar per alguna cosa. Sovint estan relacionats amb el valor econòmic o material d’un objecte.

Valors Intangibles

Aquells valors que no es poden tocar ni quantificar fàcilment, però tenen un gran valor per a les persones o la societat.

Valors Experiencials

Valors que es descobreixen o es viuen a través de l’experiència personal. No sempre són absoluts, sinó que poden canviar segons la vivència de cadascú.

Catàstrofes i Valors de Canvi

Una catàstrofe, com un incendi, pot augmentar en comptes de reduir la riquesa comptable de la nostra societat en termes de valor de canvi.

El Problema Central

Les societats de mercat posen l'accent exclusivament en els valors de canvi, que en conseqüència triomfen sobre els valors intangibles (per exemple, l'esport).

L'Esport i la Devaluació Experiencial

El valor de canvi de l’esport comporta la devaluació del valor intangible o experiencial. Per exemple, els campions es veuen obligats a fer coses que redueixen la il·lusió o el benestar que ofereix l'esport.

La Màxima del Magnat Australià

Un magnat d’Austràlia diu: «Mai perdràs diners si menystens la intel·ligència del públic.» Això vol dir que per maximitzar els valors de canvi dels productes, cal menystenir els valors experiencials.

L’home, com tots els animals caçadors, té des de sempre la tendència a fer desaparèixer la fauna i la flora que necessita.

Definició de Societats de Mercat (Entitats)

Entitats o societats que gestionen mercats públics o privats, com ara mercats municipals, mercats d’abastament o mercats especialitzats.

Per Què les Societats de Mercat Destrueixen el Planeta?

Vivim en societats que menyspreen de manera clara i criminal el valor de l’entorn. Quan alguna cosa no té valor de canvi, la nostra societat es comporta com si aquesta herència del planeta no tingués cap valor. La nostra societat ens anima a comportar-nos com si no ens importés el manteniment de l’equilibri natural del planeta.

Comportament Individualista

En la societat de mercat, cadascú actua pel seu compte, com un petit empresari contra la resta.

La Paradoxa de l'Interès Privat

Quan cadascú busca el seu propi interès, la gent treballa més hores al dia i aconsegueix molts menys productes, cosa que pot portar a la fi dels seus propis beneficis. Tothom busca el seu propi interès.

La Revolució Industrial

La Revolució Industrial va comportar el triomf dels valors de canvi sobre els valors experiencials.

Interès Privat vs. Interès del Planeta

Interès Privat

Benefici personal o d’un grup reduït de persones. Està centrat en els guanys individuals, sovint sense considerar les conseqüències per als altres o per al medi ambient.

Interès del Planeta

Benefici que té en compte el benestar de tota la Terra i de totes les espècies, incloent-hi les futures generacions. Té una visió sostenible i a llarg termini.

Harmonia Possible?

Es poden casar l'interès privat i l'interès del planeta? Individus com els aborígens ho van fer: les comunitats buscaven viure en harmonia amb la naturalesa.

Causes de la Catàstrofe Terrestre

Allò que va fer que el planeta Terra s'encaminés cap a la catàstrofe va ser:

• La comercialització de tot.
• La privatització de la terra.
• El triomf dels valors de canvi sobre els experiencials.
• El predomini de l'interès privat per sobre del benefici col·lectiu.

Solucions i Límits al Mercat

Com Salvar el Planeta

Per salvar el planeta, algunes coses no han de passar pels mercats ni estar sotmeses al seu valor de canvi.

Compatibilitzar Responsabilitat Comuna i Producció Mecanitzada

Com podem fer compatible aquesta responsabilitat comuna amb una societat en què les màquines treballen incansablement per produir valors de canvi dels quals els propietaris treuen posteriorment profit? La solució consisteix a aturar el monopoli, l’oligarquia de la minoria dels propietaris sobre l'ús de les màquines i també el poder que aquests tenen per decidir com s'activen les forces productives del planeta.

Formes de Posar Límits als Monopolis

• Límits a la contaminació.
• Freqüència en què es conrea la terra.
• Pesca.
• Producció de gasos d'efecte hivernacle.
• Redistribució dels drets de propietat sobre les matèries primeres i sobre les màquines.

El Paper de l'Estat

Altra gent pensa que per posar límits a la contaminació i a l'explotació, és necessari l’Estat.

Crítica a l'Estat

L’Estat compleix els interessos dels qui l’administren, dels polítics i dels buròcrates, interessos que en cap cas es corresponen amb els de la majoria o el planeta.

El Fracàs de la Societat de Mercat en la Riquesa Natural

La societat de mercat fracassa a l’hora de gestionar adequadament la riquesa natural del planeta, ja que aquesta riquesa només té valor intangible, però cap valor de canvi. La naturalesa no interessa perquè no té valor de canvi. Tots aquells elements que no generin riquesa no interessen. Perquè la natura tingui valor, ho ha de fer l’Estat.

Diferència amb el Feudalisme

En què es diferencia amb el que passava al feudalisme, quan la terra pertanyia al senyor? En aquells temps, la naturalesa no patia com ara. En comptes de donar el riu, el bosc i l’atmosfera a una persona, es poden tallar en diversos trossos i vendre’ls per mitjà de mercats.

Creació de Mercats per a la Riquesa Natural

Cal trobar la via intel·ligent de crear mercats per a la riquesa natural en els quals poguessin triomfar els valors de canvi. Les societats de mercat es van construir basant-se en els valors de canvi dels béns.

Valors de Canvi Positius i Negatius

Hi ha valors de canvi positius i negatius:

• Positius: Són aquells que afavoreixen el benestar col·lectiu o individual dins el sistema de mercat.
• Negatius (o contravalors): Són aquells efectes negatius que poden derivar de donar massa importància al valor de canvi. Aquests adquireixen valor de canvi a través de la intervenció estatal, que té el poder d’invertir el valor d’aquests contaminants de negatiu a positiu.

La Democràcia com a Única Solució

L'única solució és la democràcia enfront dels valors de canvi.

La Privatització i l'Estat

Per salvar el planeta de les societats humanes de mercat, l’Estat és necessari per privatitzar la riquesa natural i donar drets privats de propietat sobre aquesta a qui posseeixen recursos amb els quals pagar aquests drets, en funció de l’import de què disposin.

Definició de Privatització

Procés pel qual un servei, empresa o bé que era públic (gestionat per l’Estat o per la comunitat) passa a estar en mans d’una empresa o entitat privada.

Problemes amb la Privatització

És difícil que funcioni a la pràctica, ja que com aconseguirà l’Estat decidir per davant d'ells i de manera justa, actuant en favor de la humanitat i del planeta? Un altre problema és que afecta directament la democràcia, ja que tant en els mercats com en les democràcies votem.

Diferència entre Mercat i Democràcia

En la democràcia disposem d’un únic vot que garanteix la nostra llibertat; en els mercats, el nombre de vots depèn de la nostra riquesa.

La Imperfecció de les Democràcies

Les nostres democràcies són imperfectes i corruptes: permeten que es cometin crims a costa de les persones febles i del nostre entorn.

La democràcia és l'única oportunitat perquè no ens convertim en estúpids virus al planeta Terra.

L'Economia dels Camps de Concentració: El Cas Radford

Context Històric

• Durant la Segona Guerra Mundial, les autoritats alemanyes van respectar només els presoners de guerra dels països occidentals, mentre que els soldats eslaus, els gitanos i els jueus eren exterminats a voluntat.
• L'any 1941, l’oficial de l'exèrcit britànic Richard Radford va ser detingut per la Wehrmacht.

El Fenomen Econòmic al Camp

Un cop acabat el conflicte, Radford va narrar un fenomen econòmic molt interessant.

L'Intercanvi Sistematitzat

Al camp de concentració, el dia de recollida dels paquets de la Creu Roja era un dia d’alegria per als presoners. La Creu Roja repartia el mateix per a tots, però les seves preferències no eren les mateixes. Presoners francesos van establir intercanvis sistemàtics de béns entre els presoners de diferents nacionalitats.

Arbitratge i Plusvàlua

Per què ho feien? En intercanviar, ells es quedaven una comissió al voltant del 5 per cent. El que feien els francesos s’anomena arbitratge: comprar més barat del que vens. Fent tot això, es quedaven un benefici anomenat plusvàlua.

Amb l’intercanvi, més gran era la competència entre ells i, en conseqüència, més baix era el percentatge del seu benefici.

L'Estabilització de la Moneda

Després d’un temps, hi va haver un canvi important: es va estabilitzar una unitat monetària que va simplificar les transaccions.

Característiques de la Unitat Monetària

La unitat havia de ser: resistent, fàcil de transportar, que no ocupés gaire espai, fàcilment visible i que tingués el valor de canvi estable a tot el camp. Per això, els cigarrets es van convertir en unitat monetària.

Funcions dels Cigarrets

Els cigarrets tenien les característiques de ser:

• Font de nicotina (valor d'ús).
• Mitjà de transacció.
• Mesura de comparació ràpida de preus.
• Mitjà d’emmagatzematge de la riquesa dels presoners.

Permuta

La permuta és una transacció que consisteix en una compra i una venda.

Diners: Oportunitats i Perills

La introducció dels diners en una economia crea noves i enormes oportunitats (les possibilitats d’estalvi porten a la possibilitat de prestar i de crear deute), però també perills (estalviar amb l’objectiu de fer una gran compra més endavant que potser deixa d'escassejar).

Amb l’intercanvi, de seguida es va assolir un equilibri entre els preus relatius.

Creació de la Moneda i Confiança

La creació de la moneda facilita les transaccions (intercanvi), però requereix confiança. Donem valor perquè tenim confiança (exemple: paper fiduciari dels diners). Perquè sigui legal, només l’Estat té capacitat d'emetre moneda.

Diners, Inflació i Expectatives

La Confiança en la Moneda

Els falsificadors fan perdre la confiança en l’Estat.

Etimologia de «Moneda»

«Moneda» procedeix etimològicament de la mateixa arrel que el verb «creure» (el sistema monetari s’ensorra si els ciutadans deixen de creure que la moneda mantindrà el seu valor de canvi) i el substantiu «llei» (s’ha requerit mediació legal per ajudar els ciutadans a creure que la seva moneda mantindrà el valor de canvi).

Valor de Canvi vs. Valor d'Ús

El bitllet de mil dracmes (la moneda que hi havia abans) costava vint dracmes. La clau per entendre això és la diferència entre el valor de canvi i el valor d'ús de la moneda i el monopoli de l’Estat sobre el dret de fabricar diners.

Deflació i Inflació

• Deflació: Augment del valor de canvi de les unitats monetàries provocat per la reducció de la producció de la quantitat de diners en relació amb la quantitat de la resta de béns.
• Inflació: Augment generalitzat i continuat dels preus dels béns i serveis d’un país durant un període de temps.

L'any 1941, els preus dels béns al camp eren relativament estables.

Banquers i Tipus d'Interès

Algunes persones van actuar com a banquers als camps: «Li prestava deu cigarrets a condició que el mes següent li tornés dotze cigarrets.»

Les coses van canviar quan els preus dels béns, en cigarrets, van començar a pujar i baixar; llavors també pujaven i baixaven els tipus d’interès.

El cost dels diners prestats i el tipus d'interès depèn de les expectatives sobre el nivell de preus, sobre la inflació i sobre la deflació.

Expectatives i Tipus d'Interès

• Quan els banquers preveuen que el valor de canvi baixarà, demanen un tipus d'interès més alt.
• Els tipus d'interès tendeixen a pujar en períodes d’inflació i a baixar en períodes de deflació.
• L'interès real positiu és igual a la diferència entre els tipus d'interès i la inflació.

En temps de crisi, a causa de la deflació, els veritables tipus d'interès mai poden ser zero.

Al contrari que la naturalesa, a la qual tant li fa la nostra visió i les expectatives que tinguem, en l’economia les nostres expectatives tenen un paper determinant.

L'Origen del Metall com a Moneda

De la mateixa manera que als camps i a les presons, també a la societat alguns béns funcionen com a unitats monetàries.

Característiques dels Béns Monetàris

Aquests béns han de ser:

• Fàcils d’emmagatzemar i de transportar.
• Han de tenir característiques químiques.
• Han de ser escassos.
• Han de tenir un valor d'ús important amb independència del seu valor de canvi.

Llavors, el material que complia les característiques era el metall.

Protecció i Estabilització

A l'antiguitat, els estats i els governs van sentir la necessitat de protegir els ciutadans de les monedes falses. Perquè fos difícil de falsificar, les autoritats monetàries gravaven dissenys complicats a les monedes.

Els bitllets van substituir les monedes metàl·liques en quantitats grans. Els governs van crear entre la gent un clima de confiança envers els diners i les autoritats es van encarregar de l’estabilització del valor de la moneda.

Els diners metàl·lics van néixer perquè es registressin els deutes que els febles tenen amb els poderosos.

Diners Apolítics vs. Polítics

Al camp de presoners, els diners eren apolítics (no hi havia producció ni treball); a la resta de la societat són polítics (quan els diners coexisteixen amb la producció es converteixen en una eina política).

L'excedent de diners fa que l'Estat clavi impostos.

La Crisi de 2008 i el Somni del Bitcoin

La Crisi Financera i el Cinisme

L’any 2008, hi va haver una gran crisi econòmica que va fer que en les societats occidentals s’estengués un cinisme sense precedents en contra dels banquers i dels polítics.

La Nova Moneda Digital

Es va buscar crear una nova moneda, creada pels ciutadans per als ciutadans, una moneda que no estigués sotmesa als desitjos de cap banquer ni pogués actuar en contra de la societat d’usuaris, una moneda sense un Estat que la pogués manipular i sense les fúries del sistema financer que la poguessin sabotejar.

Els nous diners havien de ser digitals. Però, qui els imprimiria, qui els encunyaria i qui controlaria la qualitat i la quantitat si no hi ha l'Estat?

L'Algoritme de Nakamoto

Un correu electrònic de l’1 de novembre de 2008, signat per Nakamoto, descrivia un algoritme brillant: una aplicació/programa que serviria per a una nova moneda digital anomenada Bitcoin. L’algoritme creat per Nakamoto no necessitava cap vigilància.

El Bitcoin, Víctima del seu Èxit

Quan el valor de canvi del Bitcoin augmentava, molts posseïdors de grans quantitats de bitcoins van començar a tenir por que algun hàcker els hi robés.

La solució va ser pagar a l’Estat un import petit només perquè l’Estat pot assegurar que si algú se t’endú els diners, se’t tornaran i el lladre seria perseguit i castigat.

Deute, Bancs i Producció

La revolució va fer possible la creació d’immenses empreses i entramats industrials. Les societats de mercat van unir la seva sort i van donar lloc a un augment del deute.

Els banquers tenen la capacitat de prestar diners, uns diners dels quals no disposen ni ells ni ningú, uns diners creats del no-res.

Els estats lluitaven per mantenir una quantitat de diners estables i proporcionals a la quantitat d’or de què disposava el govern a les seves reserves.

Els bancs van trobar la manera de crear prou diners virtuals per alimentar els gegants industrials, sense necessitat de demanar prestat a ningú. Des del present, es demanaven en préstec els valors que encara no s’havien generat, podent-los treballar amb l’esperança de liquidar el deute del futur, més els interessos.

Als anys 20, si els estats haguessin impedit als bancs crear diners nous del no-res, el miracle industrial que va canviar el món no hauria estat possible i les societats de mercat s’haurien estancat.

El Bitcoin i la Política Monetària

El Bitcoin és el somni de crear diners apolítics: una simulació digital basada en la idea que la quantitat de diners serà estable passi el que passi. Si avui la nostra societat adoptés el Bitcoin, s’enfrontaria als dilemes dels anys 20.

Alguna entitat estatal n’ha de controlar la quantitat, ja que els diners no poden ser més que diners polítics.

L'única esperança és el control democràtic dels qui gestionen per a la societat els diners inevitablement polítics. La democràcia, per més que avui funcioni de manera inacceptable, continua sent l'única esperança de la humanitat respecte al medi ambient, al treball humà i a la gestió dels diners.

La Naturalesa Política dels Diners

Les primeres monedes es van desenvolupar com les nostres societats: al principi tenien valor experiencial, però poc a poc van acabar predominant els valors de canvi.

A causa de la naturalesa estranya del treball laboral, el diner mai podrà ser apolític. L'ús de màquines, la distribució del superàvit social i la preservació del medi ambient requereixen més control democràtic i col·lectiu i no admeten solucions tècniques o apolítiques.

Els poderosos malbaraten els diners i els faran servir de manera que augmentin les crisis i aquestes erosionin les societats.

L'Economia com a Ideologia Legitimadora

Intercanvis de Mercat i Desigualtat

Els intercanvis de mercat representen una de les formes d’intercanvi en la qual es basa el teixit social, però no sempre són les òptimes o les més atractives.

Els intercanvis han predominat en les societats de mercat, creant molta riquesa, molta infelicitat, desigualtat i crisis catastròfiques.

Manteniment del Poder

Com van aconseguir els governants mantenir el seu poder i seguir distribuint el superàvit com els convenia, sense enfurismar la majoria de la població? Mitjançant la inculcació d’una ideologia legitimadora que convencés la majoria del fet que els governants ho eren per dret.

De la Religió a l'Economia

Al segle XVIII, la ideologia dominant tenia forma religiosa: la desigualtat, el despotisme i la violència dels qui tenien el poder eren legalitzats com una situació neutral per la gràcia de Déu.

Després del triomf dels valors de canvi afavorits per les societats de mercat, la ideologia dominant va agafar forma econòmica.

L'Economia com a Matrix

L’economia recorda el Matrix que descrivia Morfeu: una realitat virtual, una presó per a les nostres ments, l’objectiu de la qual és ocultar-nos permanentment la veritat amarga.

La Veritat Amarga Oculta

Quina veritat? Que els éssers humans hem acabat sent esclaus de les màquines; que hem acabat sent nosaltres no tan sols servents, sinó també esclaus d’uns mercats impersonals i inhumans; que hem construït les nostres societats de manera que ens recorden el Faust sense Mefistòfil i uns altres el doctor Frankenstein; que ens afanyem a adquirir coses que en realitat ni volem ni necessitem; que ens comportem com a virus idiotes que maten l'organisme i el planeta en què vivim; que les nostres societats són injustes i tremendament ineficaces; i que els que s’enfronten a aquesta veritat són castigats de manera despietada.

L'Economia com a Astrologia

Els estudis d’economia fan servir models matemàtics i mètodes estadístics, però s’assemblen més a l’astrologia que a l’astronomia, al contrari que la física.

El Misticisme dels Zandes

Als anys trenta, l’antropòleg anglès E. E. Evans-Pritchard va passar un temps estudiant la societat dels Zandes, que donaven molta importància als oracles i als mags, als quals demanaven prediccions.

Com és que els mags mantenien impertorbable el seu poder entre els membres de la tribu? Els Zandes pensen que el fracàs de les profecies dels oracles ha de ser explicat, però com que les seves idees són tan místiques, han de recórrer al misticisme per entendre els fracassos de les profecies.

El Misticisme dels Economistes

Quan els economistes fallen en la previsió d’algun fenomen econòmic important, per explicar-lo recorren als mateixos conceptes místics que van fallar en la previsió de la crisi.

La desocupació és una prova que la nostra societat està amenaçada pel pecat de la competència imperfecta.

La capacitat dels economistes de construir invencions ideològiques d'aparença tan científica aconsegueix amagar eficientment la veritat sobre el funcionament i els secrets de les societats de mercat.

La Culpabilitat Individual (Neoliberalisme)

Els neoliberals defensen que si ets desgraciat, la culpabilitat és dels individus, no del conflicte de la societat.

Hem de tenir esperit crític i no creure el que se'ns diu, ja que la veritat és el que ens salva.

L'autor és economista, però no els suporta perquè enganyen la població.