Crisi i Transformació Agrícola a Catalunya i Espanya (S.XIX-XX)

L'Agricultura a Catalunya i Espanya (S.XIX-XX)

La Tríada Clàssica i la Crisi Agrícola

A inicis del segle XX, l'agricultura espanyola, basada en la tríada clàssica, va patir una crisi. Malgrat el clima favorable i diverses collites anuals, la baixa productivitat i l'arribada de cereals a preus més competitius des d'Amèrica (EUA, Argentina, Rússia i Austràlia) van generar dificultats. A Castella, la Lliga Agrària va demanar proteccionisme, però això va frenar la innovació.

A Catalunya, la crisi de la viticultura, agreujada per l'arribada de la fil·loxera al 1910, va provocar l'enfonsament econòmic i el conflicte dels rabassaires. Aquest paràsit va destruir milers d'hectàrees de vinya, generant un problema contractual important.

Superació de la Crisi i Modernització

La crisi agrícola es va superar amb diverses mesures: política proteccionista, augment de la superfície conreada, especialització de conreus, intensificació amb fertilitzants i regadiu, i introducció de nous conreus. Els cereals es van consolidar com a base (50% de la producció).

A Catalunya, l'estructura de la propietat, basada en mitjanes propietats i arrendaments a llarg termini amb condicions favorables, va impulsar la modernització. Des de la segona meitat del segle XIX, es van adoptar millores tècniques com l'arada de ferro, l'ús de guano i adobs químics, i l'augment del regadiu. L'agricultura catalana es va orientar a la comercialització de productes com cítrics, arròs, patata i fruits secs.

L'impacte de la fil·loxera al 1910 va provocar una crisi econòmica i social, portant a l'extinció de la Rabassa Morta i a l'adopció del contracte de parceria amb vinya americana. L'agricultura catalana va evolucionar de manera similar a l'espanyola, però amb més productivitat i una major transició de la població activa del sector primari al secundari gràcies a la mecanització. Es va observar una dualitat: a l'interior, predominaven els cereals i la ramaderia (boví i porcí), mentre que a les zones costaneres es practicava el regadiu, l'especialització i l'exportació. Van sorgir les primeres cooperatives d'oli i vi.

Política Econòmica i el Liberalisme

La política econòmica de la Revolució Industrial es basava en el liberalisme econòmic d'Adam Smith, que defensava el lliure canvi i la llei de l'oferta i la demanda. Aquest sistema, ideal per a Gran Bretanya, no afavoria altres països, que van optar pel proteccionisme. Espanya va aplicar aranzels per protegir la producció nacional, una mesura que va generar beneficis a curt i mitjà termini, però que va frenar la competència i el progrés a llarg termini.