Cristianisme i Neoplatonisme: Orígens i Conceptes Clau
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,47 KB
El Cristianisme: Orígens i Fonaments
Jesús de Natzaret va iniciar una de les religions més importants d'Occident. Jesús, que segons els evangelis (Marc, Lluc, Joan, Mateu) havia mort crucificat i posteriorment havia ressuscitat, va ser presentat pels seus deixebles com el salvador de la humanitat i el transmissor d'un missatge religiós que va passar, amb el temps, a ser fonament de l'Església.
Pau de Tars, jueu de naixement, va ser un dels primers teòlegs de la nova fe i possiblement el fundador del cristianisme.
L'Atracció del Cristianisme Primitiu
La gran atracció que va suscitar el cristianisme s'explica, en part, per la influència de les religions salvífiques (si et portes bé et salves, si no et condemnes) que s'havien estès per tota la Mediterrània durant el període hel·lenístic.
Idees Clau del Cristianisme
- Déu és un ésser únic (monoteisme), omnipotent, personal, provident (que s’ocupa de la història), que ha creat el món del no-res (creacionisme).
- Déu és creador dels homes i pare que estima les seves criatures. Es va fer home, en la persona de Jesús de Natzaret, i va morir en la creu per salvar la humanitat del pecat original comès pels primers pares (Adam i Eva).
- Déu és el Logos, la raó universal generadora de la realitat. (Logos d'Heràclit)
- L'ésser humà té una dignitat especial, ja que ha estat creat a imatge de Déu. (imitació i participació)
- L’home és lliure, no està sotmès a cap destí, però és pecador i necessita la gràcia de Déu per salvar-se. Ens podem equivocar i pecar ja que som lliures. (llibertat dels estoics i epicuris)
- El temps és creat amb la creació del món. Déu és provident, s'ocupa de la història i, excepcionalment, intervé amb miracles. Déu és anterior al temps.
El Neoplatonisme: Respostes a Plató
El Neoplatonisme volia solucionar certes qüestions que Plató no havia deixat prou definides, com el lloc on estava situat el món de les idees, l'origen de la pluralitat de les coses a partir d'una font única, el Bé, o la relació entre el Bé i el demiürg. Tot girava al voltant del problema de com salvar la distància que hi havia entre allò transcendent (la idea màxima o l'U) i el món plural sensible.