Cristianisme i Renaixement: Característiques Clau i Evolució Històrica

El Cristianisme: Doctrines i Proves de l'Existència

El cristianisme abasta el període des del naixement de Crist fins a l'inici del Renaixement, considerat per alguns com una època fosca on la raó tenia menys valor.

Principis Fonamentals del Cristianisme

• Teocentrisme: Déu és el centre de tot.
• Influència de les tradicions jueves (Antic Testament) i religions mistèriques (òfisme).
• Monoteisme: Creença en un sol Déu omnipotent i creador del món a partir del no-res (providència).
• L'home és considerat pecador, però Déu li perdona i li ofereix la felicitat eterna al cel.
• L'home és lliure de triar entre fer o no fer pecats, havent de complir els 10 manaments lliurement per obtenir la felicitat.
• La visió de la Història és lineal, a diferència de la visió cíclica grega.
• És la religió dels humils; l'home bo és l'humil i caritatiu.

Proves de l'Existència de Déu

A priori (Basades en la Raó)

• Sant Anselm (Argument Ontològic): Premisses: Si Déu no existeix, tothom entén la idea de Déu; Déu és l'ésser perfecte o superior; existir perfecciona la idea. Per tant, Déu ha d'existir.

A posteriori (Basades en l'Experiència)

• Les Cinc Vies de Sant Tomàs: L'experiència és el punt de partida. S'aplica el principi de causalitat, i com que el procés no pot seguir fins a l'infinit, ha d'haver-hi una primera causa, una causa no causada: Déu.
• Guillem d'Ockham: L'existència de Déu no es pot demostrar empíricament; és una qüestió de fe i creences. Separa clarament la fe de la raó.

El Renaixement: Transició i Antropocentrisme

El Renaixement va ser un moviment cultural que va néixer a Itàlia al segle XIV i es va estendre per Europa als segles XV i XVI. Es considera una època de transició entre el món medieval i el món modern.

Característiques del Renaixement

Interessos Culturals i Filosòfics

• Interès per l'antiguitat clàssica.
• Interès pel món i la natura, fomentant l'observació i l'experimentació.
• Interès per la persona humana com a individu: actitud antropocèntrica (l'home al centre de l'univers) i individualisme (importància de la personalitat de cadascú).

Humanisme i Religió

• Humanisme: No constitueix un pensament filosòfic comú; els humanistes eren seguidors de les escoles antigues, no creadors de doctrines noves.
• Reforma Religiosa: Les causes incloïen la meditació i un sentiment religiós més profund, la recuperació de la lectura directa de la Bíblia, la ràpida difusió gràcies a la impremta, i la cerca d'una religió interior i una vida espiritual renovada.

Perspectives Polítiques

Utopistes vs. Realistes

• Utopistes (Com hauria de ser): Creien que l'home és bo per naturalesa. Buscaven una ciutat perfecta basada en criteris morals (Exemple: Thomas More).
• Realistes (Com és): Consideraven que l'home és dolent per naturalesa (Exemple: Maquiavel).