El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi Profunda de l'Obra Expressionista

El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi i Significat

Fitxa Tècnica de "El Crit"

• Autor: Edvard Munch
• Any: 1893 (finals del segle XIX)
• Estil: Expressionisme
• Tècnica: Oli sobre cartró
• Localització: Nasjonalgalleriet, Oslo

Context Històric i Artístic

L'Impressionisme, tanmateix, generà noves perspectives i recerques, conegudes com a Postimpressionisme (Cézanne, Gauguin, Van Gogh), Neoimpressionisme (Sisley) i Expressionisme, corrent al qual pertany aquest quadre d'Edvard Munch.

Munch és considerat un precursor de l'Expressionisme d'entreguerres. La temàtica dominant en la seva obra gira al voltant de l'expressió dels seus neguits, les seves pors i les seves angoixes. La seva obra traspua un marcat pessimisme, conseqüència d'una vida personal complicada i, fins a cert punt, malaltissa.

Característiques Estilístiques de l'Obra

Temàtica: L'Angoixa Existencial

Aquest quadre representa un home davant el mar, angoixat i desesperat per un sentiment interior. Munch capta el moment en què l'angoixa és tan forta que el fa cridar. La temàtica és, doncs, al·legòrica, simbolitzant un crit universal de desesperació.

Composició: Dualitat i Perspectiva

La composició d'aquesta obra queda configurada per dos espais clarament delimitats per la barana que, en escorç, separa l'àmbit físic format pel pont (per on caminen tres personatges i on dominen les línies rectes que configuren una perspectiva amb un punt de fuga principal) i les línies ondulades del paisatge i cel indefinit que envaeixen les dues terceres parts del llenç.

Els colors utilitzats també contribueixen a afirmar la dualitat compositiva: d'una banda, el terra i la barana, amb tonalitats de colors més foscos (negres i grisos); de l'altra, el paisatge i el cel a la dreta, amb colors més clars i intensos (vermell, groc, blau).

Vista en perspectiva, la composició es distribueix en tres plans:

• Primer pla: L'home, el principal protagonista.
• Segon pla: Els dos homes del darrere.
• Tercer pla: El paisatge del fons.

Expressivitat i No Realisme

El personatge central és irreal. Es pot percebre el poc interès de Munch a imitar la realitat, a mostrar les figures des d'un vessant naturalista: el nas són dos puntets, la boca una el·lipse feta només amb una línia negra i no té cabell, cosa que ens pot recordar una calavera.

El personatge no està treballat en termes de verisme físic (el seu tronc és ondulat i les mans molt llargues), però sí que ho està en l'expressió de desolació i desesperació, que ens transmet el rostre i tot el cos. Tot el quadre gira al voltant de l'angoixa del protagonista que deforma els colors naturals per transformar-los en el món de les seves sensacions.

Color i Línia: Predomini Expressiu

El color predomina sobre la línia, i es fa ús de colors intensos. Les pinzellades són fortes, contundents i ben definides. Les ondulacions d'aquest quadre ens poden recordar a Van Gogh. Els dos autors van tenir una vida complicada i en els quadres plasmaven molt la seva personalitat obsessiva i bipolar.

Hi ha un predomini de colors càlids a la dreta (taronja i vermell), amb el contrast del blau. A l'esquerra trobem colors més freds com el marró, el negre i el gris, que poden tenir a veure amb l'estat d'ànim de l'autor. Els colors ja no són una còpia mimètica de la natura, sinó que els colors de l'escena són interpretats de manera subjectiva. Per a això, Munch ha mesclat d'una manera violenta i irreal blaus, vermells, grocs i ataronjats, sense cap transició, fet que reforça un estat d'ànim convuls.

Llum: Subordinada a l'Emoció

La llum és irreal i no surt de cap punt concret. També ella està subordinada a l'atmosfera de la representació pictòrica, reforçant el sentiment d'angoixa.

Iconografia i Significat Profund

Munch no vol fer un retrat del que veu, sinó una representació del que sent. Aquest quadre expressa els sentiments d'angoixa, dolor, desesperació, etc., de l'autor, però no la realitat objectiva del que passava. S'han fet més de 50 còpies d'aquest quadre, però quan Munch el va pintar, el van considerar un artista degenerat.