El Crit de Munch: Anàlisi Completa i Context

Fitxa Tècnica

• Títol: El Crit
• Autor: Edvard Munch
• Cronologia: 1893
• Tècnica: Oli i tremp sobre cartró
• Estil: Postimpressionisme / Expressionisme
• Tema: Al·legòric
• Localització: Museu Nacional, Oslo

Evolució Artística

El centre artístic europeu més important de l'art de la segona meitat del segle XIX va ser París. Es va convertir en centre creador i receptor de les tendències pictòriques principals: realisme, impressionisme, simbolisme. Roma va anar decaient com a focus artístic. Però altres ciutats europees com Berlín, Barcelona, etc., van esdevenir nous centres artístics i arquitectònics gràcies a l'aparició d'un nou corrent: el Modernisme.

L'evolució arquitectònica començà amb un corrent historicista en convivència amb les noves propostes derivades de la utilització del ferro com a material constructiu. Aquest progrés tècnic va suposar la base de la futura arquitectura funcionalista alhora que va servir també per als arriscats projectes modernistes.

En pintura, el realisme dóna pas a l'Impressionisme, un moviment que inicià un trencament en relació amb les normes tradicionals de representació objectiva de la realitat. Aquest camí va ser seguit pel Postimpressionisme i el Simbolisme.

Anàlisi Formal

• Descripció: Tres persones en un pont en un paisatge amb posta de sol, dues caminant i una en primer pla mirant a l'espectador i cridant.
• Elements plàstics: Predomina el color per sobre del dibuix, però no s'oblida de la línia. Traç gruixut amb una pinzellada llarga i ondulada.
• Color: Predominen les gammes dels blaus verdosos, vermells ataronjats i marronosos. Combinen els càlids amb els freds.
• Llum: Llum homogènia, present a tota l'obra. Està donada per la intensitat del color.
• Composició: La línia diagonal del pont ens serveix com a línia compositiva, és el que li dóna un cert sentit a la composició. Divideix l'obra en dues parts:
  • Part esquerra: ordre, donat per les figures i línies rectes.
  • Part dreta: desordre, amb línies sinuoses.

És una composició simètrica. L'element que equilibra el paisatge és el personatge principal, situat al centre. Se'l representa amb línies sinuoses, connectant l'ordre amb el desordre. Hi ha dinamisme donat per les línies corbes. Molta expressivitat, reforçada pel rostre pintat amb línies corbes.

Tema i Significat

Al·legòric. Intenta mostrar el món interior, la seva visió subjectiva del paisatge i del món. Es mostra el propi autor i les seves emocions. Es representa un fet real que va viure Munch: un passeig amb uns amics seus per Noruega. Ell va tenir un atac d'angoixa i el seu món interior es va desequilibrar. També es vol fer una crítica a la burgesia i al seu fals optimisme, a la hipocresia de la mentalitat de l'època.

Models i Influències

• Models:
  • Rostre del personatge: exposició de mòmies.
  • Model ideològic.
• Influències: Expressionisme alemany (deformació de la realitat i molt color).