Criteris i Agents de la Ciutat: Anàlisi Urbana
Clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,67 KB
Criteris per definir la ciutat
Nombre d'habitants
A Espanya, una ciutat és qualsevol nucli a partir de 10.000 habitants.
Concentració de l'hàbitat, la densitat i la continuïtat
La concentració és una característica del centre de les ciutats. Espais reduïts on es concentren molts habitants = Densitat de població elevada. Barris residencials tenen una estructura discontínua i són ciutats de densitat baixa.
Activitat econòmica
La ciutat es caracteritza per la diversitat de les activitats econòmiques.
Influència territorial
Es converteix en un centre de poder, de creativitat i d’oportunitats.
Arquitectura i urbanisme
Edificis alts i avingudes amples i llargues.
Estil de vida
El medi urbà es caracteritza per la tolerància i el dinamisme.
Concentració de funcions
Concentren una gran varietat de funcions i justifiquen l’existència i desenvolupament de la ciutat i hi aporten els recursos necessaris.
Els agents socials productors de la ciutat
Els agents socials urbans
Són totes aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen, d'una manera o d'una altra, en la creació i la producció d'espai urbà.
Els propietaris del sòl urbà
Que poden esdevenir promotors immobiliaris quan construeixen.
Els empresaris
Industrials i de serveis destaquen en la transformació de les ciutats.
Els ciutadans
Intenten satisfer les necessitats bàsiques: habitatge, transport, educació, sanitat i oci. Tenen més força quan s’organitzen en moviments socials urbans o associacions de veïns.
Els poders públics
Han de complir un paper arbitral perquè s’encarreguen de l’organització social de la ciutat i han de vigilar per l’interès general mitjançant els plans urbanístics: PGMOU (Pla General Municipal d’Ordenació Urbana), PAI (Pla d’Actuació Integrada).
Classificació del sòl
A Espanya la normativa actual en distingeix 4 categories: sòl urbà (que ja està construït i urbanitzat), sòl urbanitzable (terrenys que en un futur més o menys immediat podran ser urbanitzats), no urbanitzable (que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera) i, per últim, sòl dotacional o destinat a sistemes generals per al funcionament del municipi (carrers, zones verdes, equipaments i infraestructures públiques).
Emplaçament i localització
L’emplaçament és el lloc físic concret on es troba una ciutat, depèn de la topografia del terreny i de la funció per a la qual va ser creada. En canvi, la localització és la seua ubicació respecte a d’altres llocs i, normalment, està relacionada amb la funció que exerceix sobre el seu entorn.
Tipus de plànols
Cada tipus de plànol està relacionat amb una època determinada. Així tenim els següents:
Plànol irregular
Coincideix amb la part antiga de les ciutats i fa referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval.
Plànol radiocèntric
Des d'un punt central (plaça, catedral o castell) naixen els carrers o les avingudes fins a arribar als diversos racons de la ciutat, amb vies concèntriques que els creuen.
Plànol ortogonal
S’anomena també plànol reticular o en quadrícula i presenta una forma simple, segons la qual els carrers es tallen perpendicularment entre ells, tot plegat fa que les illes d’habitatges siguin quadrades o rectangulars. La forma reticular facilita la parcel·lació dels terrenys i traçar uns carrers amples, airejats i assolellats.
La morfologia urbana al segle XX
Presenta dos models bàsics:
La ciutat jardí
(Ebenezer Howard) de tradició anglosaxona, amb un entramat de carrers irregulars amb habitatges unifamiliars amb pati i jardí. Aspirava a ser una ciutat autosuficient que agrupava un màxim de 30.000 habitants. Actualment són ciutats de baixa densitat.
La ciutat funcional o racionalista
(Le Corbusier) amb blocs de pisos molt alts i zones verdes obertes, on té un paper preponderant la racionalitat i la funcionalitat, perquè l’arquitectura havia de ser útil abans que bonica. A Espanya, en canvi, a partir del creixement urbà dels seixanta i els setanta, també baixava la qualitat de vida pel que respecta a les zones verdes.