Criteris i Teories de la Veritat: Correspondència, Coherència i Pragmatisme

Criteris de Veritat: Com Distingir la Veritat de la Falsedat

El criteri de veritat és la característica per la qual podem distingir la veritat de la falsedat i estar segurs del valor d'un enunciat. Els principals criteris són:

• L'Autoritat

  Una afirmació s'accepta com a vertadera perquè prové d'algú a qui se li reconeix coneixement expert en la matèria.

• Tradició

  És vertader allò que al llarg del temps s'ha acceptat com a cert i que té un suport popular consolidat.

• Correspondència entre el Pensament i la Realitat

  El que pensem serà cert si, quan ho comprovem, coincideix amb la realitat empírica.

• Coherència Lògica

  És un criteri utilitzat per les ciències formals. Consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que formen part del mateix sistema i que es deriven d'axiomes.

• Utilitat (Pragmatisme)

  Un enunciat és vertader quan és útil per a nosaltres, quan ens permet orientar-nos en la realitat i avançar en les investigacions.

• Evidència (Criteri Fonamental)

  Es divideix en dos tipus:

  • Evidència Racional

    És l'evidència de la raó. S'han considerat evidents principis com el de no contradicció. Ex: “Penso, llavors existeixo”.

  • Evidència Sensible

    És empírica, pròpia de la sensibilitat, la que ens proporcionen els sentits. Ex: “Veig el Josep”.

Principals Teories Filosòfiques sobre la Veritat

Al llarg de la història de la filosofia s'han desenvolupat diverses teories per explicar la naturalesa de la veritat:

• La Veritat com a Correspondència

  Aquesta teoria, formulada per Aristòtil, proporciona l'estructura bàsica de la veritat. La seva formulació clàssica és: “Dir del que és que no és o del que no és que és, això és fals; i dir del que és que és i del que no és que no és, això és vertader.” La veritat s'entén com una relació especial entre la representació del subjecte i l'objecte, anomenada correspondència o adequació.

• La Veritat com a Coherència

  Desenvolupada per Hegel, aquesta teoria sosté que una proposició és vertadera quan és coherent amb un conjunt de proposicions que ja tenim per certes. Qualsevol coneixement nou, ja sigui en ciència o en la vida quotidiana, ha d'efectuar-se des del sistema de coneixement existent. Hegel afirma que la veritat és el “Tot”.

• La Teoria Pragmàtica de la Veritat

  Formulada per William James, entén l'adequació com una adaptació. Un enunciat és cert si és apte per resoldre problemes a la pràctica. És sempre provisional, ja que el que funciona o és útil en un moment determinat pot deixar de ser-ho en un altre. Es tracta d'una concepció dinàmica de la veritat, ja que una idea és vertadera si l'acció que se'n deriva té utilitat.

• La Teoria Consensual de la Veritat

  Aquesta teoria destaca la necessitat del diàleg com a marc per descobrir cooperativament la veritat. La veritat és el resultat d'un acord al qual s'arriba a partir del debat racional i el consens.