Crítica als valors de la cultura occidental i els seus orígens

Crítica als valors de la cultura occidental

Crítica als valors de la cultura occidental: la cultura occidental és decadent perquè està oposada als instints i a la vida; només valora la racionalitat. La cultura occidental es presenta com una mentida mil·lenària, viciada des dels seus orígens. Els valors de la filosofia, la moral i la religió són símptomes d'aquesta decadència.

Crítica a la filosofia i origen en el món grec

La crítica a la filosofia: l'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec, on es manifesten dos valors principals:

• Valor de la raó (apol·lí): representat per l'esperit apol·lí: racionalitat, ordre, mesura, seny i serenitat. S'expressa en la pintura i l'escultura.
• Valor de la vida (dionisíac): caràcter vital, festa, joc, nocturnitat, desordre, rauxa. S'expressa en la música, la dansa i el teatre.

Els grecs formaren una gran civilització perquè van saber mantenir un equilibri entre aquests esperits. L'error de la cultura occidental ha estat el despreci del dionisíac i la sobrevaloració de l'apol·lí.

La cultura occidental es remunta a Sòcrates (el que alguns consideren el gran corrupte, defensor de la racionalitat per sobre de la vida; exaltació de l'intel·lectualisme moral) i a Plató (que crea el món d'idees i desvaloritza el món real). La filosofia tradicional considera l'ésser com una cosa fixa, estàtica i immutable; però això no existeix: el que sí existeix és l'esdevenir, el canvi.

La moral tradicional i la seva oposició a la vida

La moral tradicional és antinatural perquè està oposada a la natura, a la vida i al plaer. La base d'aquesta moral és el platonisme.

Dos tipus de moral

Hi ha dos tipus de moral:

• Moral dels senyors: és la moral pròpia dels forts, dels nobles, sans, amos i esperits elevats que estimen la vida. És la moral pròpia del «superhome».
• Moral d'esclaus: és la moral dels dèbils, dels miserables, dels covards; digna de pena. Moral passiva, vulgar, pròpia del ramat.

La rebel·lió dels esclaus

Però hi ha hagut una inversió dels valors: la rebel·lió dels esclaus. Els considerats dolents es rebel·len (plebeus, dòcils) en l'àmbit moral i s'imposen als «bons». Passen a anomenar-se bons i tracten els forts com a malvats i pervertits.

La moral occidental ha estat fruit de la rebel·lió dels esclaus i és producte d'una actitud de ressentiment —sentiment que mou els esclaus—: l'esperit de la venjança, l'odi cap al superior que neix del sentiment d'inferioritat.

Rols dels sacerdots i tipus de ressentiment

La tasca dels sacerdots és introduir en la plebs el ressentiment de diferents tipus:

1. Jueu: la culpa dels nostres patiments és dels altres, dels forts.
2. Cristià: la culpa dels nostres patiments és nostra; s'introdueix el sentiment de culpa.
3. Asceta: fa referència als filòsofs que fomenten l'esperit gregari.

Associació, dissociació i exemples històrics

Per necessitats naturals, els forts tendeixen a dissociar-se i els dèbils tendeixen a associar-se. Mostres palpables que la rebel·lió ha funcionat són el cristianisme, el socialisme i la democràcia.

Nota final: aquest text presenta una lectura crítica dels fonaments de la cultura i la moral occidentals, remarcant la tensió entre forces vitals i racionalistes i com aquesta tensió ha configurat valors i institucions socials.