Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme de Hume

Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme

El Raonament Humà i la Forquilla de Hume

L'ésser humà, a més de percebre, raona i construeix frases. Si considerem les diverses proposicions amb què la ment expressa la veritat, observem dues classes:

• Aquelles la veritat de les quals consisteix en relacions d'idees.
• Aquelles la veritat de les quals és una qüestió de fet.

Aquestes dues classes de veritats constitueixen la denominada "forquilla de Hume": tota proposició o és necessària o contingent. Hi ha coses que són veritat en virtut de les idees que pensem, i d'aquestes hi ha veritable coneixement o ciència, que s'obté per intuïció o demostració. És el món de la veritat matemàtica o lògica.

En canvi, en tot el que es refereix a l'existència d'objectes, a les qüestions de fet, no hi ha possibilitat de cap coneixement demostratiu: tot el que sabem, ho sabem per observació directa (quan ens atenim als fets) o per inferència inductiva (quan anem més enllà dels fets).

La Inferència Inductiva i el Principi de Causalitat

La inferència que ens porta més enllà del que directament observem es basa en el principi de causalitat, i aquest és una qüestió de fet que només arribem a conèixer per experiència. Tot el que s'afirma pel principi de causalitat, o per una relació entre causa i efecte, pot no succeir, per tant no és un saber demostratiu, sinó inductiu.

Tot raonament sobre l'experiència, diu Hume, es basa en la suposició que la naturalesa transcorre de manera uniforme. Però aquest supòsit no té cap base racional; es fonamenta en una creença, que es deu a l'observació d'una conjunció constant dels fets en l'experiència.

L'Associació d'Idees i la Connexió Necessària

A la idea de "causa", que apliquem a fets dels quals diem «A és causa de B», no correspon cap altra impressió sensible que la presència contigua a l'espai i successiva en el temps d'A (causa) i B (efecte).

Però, en realitat, a la idea de causa atribuïm una altra característica: la de connexió constant entre A i B. Aquesta idea no correspon a cap impressió sensible, és només fruit de l'associació d'idees deguda al costum o hàbit d'observar que "sempre que A, llavors B", o bé que "no es produeix B, si no hi ha prèviament A". Tenim per costum associar el que hem observat que es produeix repetidament, i traduïm l'associació com una connexió necessària.

A aquesta connexió necessària hauria de correspondre alguna impressió externa o interna: externament, no hi ha res més que la conjunció d'A i B; internament, no hi ha res més que la inclinació, que produeix el costum, de passar d'un fet a un altre que normalment l'acompanya.

La Necessitat Mental i el Cercle Viciós

La "necessitat" és mental, no està en les coses ni en la naturalesa, pertany totalment a l'ànima. Si s'afegeix que creiem que el que ha succeït en el passat succeirà igual en el futur, llavors cal que ens adonem d'haver argumentat dins d'un cercle viciós: només podem suposar (això és, donar per descomptat, i no provar) que el futur serà semblant al passat; o bé, tot el que sabem del futur ho sabem per experiència, per arguments que són només probables i, per tant, no demostratius.