Crítica a la cultura occidental segons Nietzsche

P3 Nietzsche el pensament de Nietzsche revela la sospita que sota la noció tradicional de consciència s'amaga un condicionant, el ressentiment cap a la vida. Nietzsche vol fugir de qualsevol tipus de classificació o sistematització.

La filosofia del martell consisteix en fer filosofia 'a martellades' atacant el saber tradicional i les seves expressions. Nietzsche fa una crítica a la cultura occidental i a tots els àmbits on aquesta es manifesta, diu que és una cultura decadent, dogmàtica i aquest dogmatisme neix a partir de Sòcrates, el principal culpable d'aquesta decadència, perquè és el creador de les bases del pensament occidental, però que la major formulació la va dur a terme Platón i el major difusor dels valors socrato-platònics va ser el cristianisme.

En segon lloc, Nietzsche abans de Sòcrates la cultura grega s'expressava a través de dos valors, el del esperit dionisíac que representava el valor de la vida i el del esperit apol·línic que representava el valor de la raó, aquests dos valors es complementaven, però Sòcrates va crear un distanciament entre aquests. Platón després va situar el món de les idees per sobre del de la vida i ens va dir que la veritat es trobava en l'inteligible i finalment el cristianisme estableix un déu omnipotent i superior a tots els homes. A partir d'aquest moment en què la cultura occidental es manifestarà a través de la raó que oprimeix la vida. La filosofia del martell consisteix en anar desmantellant tots els àmbits de la cultura que es veuen afectats per això. Després fa la crítica a la moral occidental, on a la genealogia de la moral ens dirà que és una moral d'esclaus, és la moral del ressentiment perquè menysprea la vida considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes. El món real, el dels instints vitals, queda subordinat a una moral d'essers ressentits, i els senyors, els únics capaços d'acceptar la vida, queden sotmesos a una moral d'esclaus que fomenta valors falsos com l'obediència i el sacrifici. La moral occidental és antinatural. Ha girat els valors imposant les lleis dels dèbils en contra dels instints primordials de la vida. I la conseqüència és que l'home està malalt. La crítica a la religió és complementària a la de la moral, Nietzsche diu que la religió occidental neix de la por que l'home té de si mateix ja que no es veu capaç d'afrontar la vida real i busca una explicació en Déu, això comporta que s'atribueixi el destí a un ésser superior i que a l'hora sotmet el món de la vida, el real. És a dir que situa el destí i la seva naturalesa en Déu. Nietzsche també ataca les ciències positives ja que no ofereixen una veritable interpretació de la realitat, del món real. Ataca directament a la seva metodologia que es basa en la matematització de la realitat, la ciència diu que la veritat es troba en un món model·lic, el de les matemàtiques i amb això aconsegueix sotmetre la realitat ja que ens convenç que el món real no és el veritable sinó l'aparença i que necessita ser reduït al model. Nietzsche també fa una crítica al llenguatge, en la seva obra sobre la veritat i la mentida, on en comptes d'entendre el món com una força o un poder, els homes han intentat reduir-lo a conceptes. El llenguatge és una ficció col·lectiva amb la qual pretenem buscar la veritat, però no ens interessa la veritat sinó la part positiva, per això oprimim el món real reduint-lo a conceptes, per això Nietzsche ens diu que és millor intentar captar la realitat a través de metàfores ja que no empresonen la realitat.