Crítica a l'innatisme i doctrina de les idees segons Locke

La principal tesi de l'empirisme és que les idees procedeixen de l'experiència. Una idea és tot el contingut mental, forma, essència o ésser. Tot el que coneixem són idees (color, olor). Tenim una realitat exterior que és la causa de les nostres idees.

Locke nega tota forma d'innatisme, afirmant que les idees procedeixen únicament de l'experiència. A) No hi ha idees innates B) L'intel·lecte humà no pot inventar idees, ni destruir les que existeixen C) L'experiència és l'origen de les idees i el seu límit.

Els arguments per demostrar l'innatisme són insuficients, ja que no tots els homes posseeixen les mateixes idees. Ment en blanc.

Hi ha dos tipus d'experiència: A) objectes sensibles externs B) operacions internes de la nostra ànima.

Hi ha dos tipus d'idees simples: A) el primer tipus prové d'idees de sensacions, experiència externa (color, olor, so) B) el segon tipus prové d'idees de reflexió, experiència interna, el coneixement que la ment té dels seus actes (pensar, voler, creure).

Les idees es troben en la ment però la qualitat té el poder de produir-les.

Locke distingeix les qualitats primàries i secundàries. Primàries (objectives perquè les idees que produeixen en nosaltres són còpies exactes, com la forma d'una taula) Secundàries (subjectives ja que no s'assemblen exactament a les reals, contacte entre objecte i subjecte).

Idees simples l'enteniment passiu, es limita a rebre-les. Les idees complexes no provenen de l'experiència, sinó de l'activitat de la ment que les elabora.

Substàncies (neixen del fet que constatem que algunes idees simples sempre van unides i creiem que hi ha un substrat que les permet subsistir).

Relacions (sorgeixen de confrontar-se idees entre si i de la comparació que fa l'intel·lecte entre elles). Un home pot ser un pare.

Substància (suposició romàntica desconeguda és un no sé què) suposició de l'intel·lecte per agrupar allò que els sentits ens proporcionen: idees simples.

Olor, color, substància, aquest suport de les qualitats sensibles, ja que no podem anar més enllà de les nostres sensacions. Aquestes determinen el límit del coneixement. Locke no nega l'existència de les substàncies, però sí que puguem tenir-ne coneixement clar, ja que el nostre intel·lecte és limitat.

Divideix la realitat en jo, Déu i món. Jo certesa intuïtiva, Déu certesa demostrativa principi causalitat és causa d'existència, món certesa sensitiva afirmant que és la causa de les sensacions i idees.

Segon tractat - convencionalisme social, fundador del liberalisme polític.

Convencionalisme - teoria que afirma que l'Estat i Govern Civil són fruit d'un pacte entre individus (lleis, costums, normes) per conviure en pau i establir un marc jurídic que garanteixi seguretat i estabilitat. Locke concep l'estat polític com creació artificial dels éssers, no com element intrínsec de la naturalesa humana. La legitimitat del poder polític recau en aquest acord, però caldrà establir quin és l'estat de naturalesa de l'ésser per veure com és i on es fonamenta l'estat civil.

Estat de naturalesa - situació prèvia en la que es troba l'ésser abans d'un pacte per constituir l'estat civil. Homes lliures, dotats de la raó i no tenen per damunt d'ells cap autoritat comuna. Per Locke existeixen els drets naturals per llibertat i propietat. Tothom té dret a exercir la justícia. Els éssers formen un estat ben organitzat per fer més efectiva la preservació dels seus drets naturals, a través d'un pacte que legitimarà el poder polític.

Pacte - s'abandona l'estat de naturalesa i es crearà l'estat civil fruit d'un acte. La constitució de la societat té l'objectiu de garantir els drets naturals reconeguts en l'estat de naturalesa, llibertat i propietat privada.

Estat - Poder legislatiu, ha de procurar el bé comú. El poble decideix qui són els legisladors i el poder. L'estat ha d'assegurar els drets dels ciutadans, els naturals que es posseeixen en l'estat de naturalesa i cal assegurar amb el pacte.

Els tres poders - per evitar que els legisladors no obeeixin les lleis, cal disposar el poder en varies persones. Legislatiu (fer lleis) Executiu (aplicar) Federatiu (establir aliances). Liberalisme polític (doctrina política que defensa les llibertats dels individus i la seva igualtat davant la llei, divisió de poders i sobirania del poder).

Hobbes - ésser egoista, violent. Amb llibertat per fer el que vulgui, té dret amb l'ús de la força. Regna la llei del més fort, hi ha por i inseguretat, tots contra tots (homo homini lupus). Cal buscar seguretat a través d'un pacte. El pacte dóna lloc a l'estat civil, tots perden els seus drets i han d'obeir, rebent a canvi protecció. Absolutista. No hi ha divisió de poders.