Crítica de Kant a la Metafísica i Comparació amb Descartes

Crítica Kantiana a la Metafísica

Als éssers noumènics i organitza arguments i judicis amb conseqüències importants per a la vida humana. D'aquests arguments no es pot dir res. Per això, la metafísica tradicional s'ha dogmatitzat. Amb una crítica transcendental a la metafísica s'aconsegueix:

1. Determinar què i com es pot conèixer i quins són els límits del coneixement.
2. Eliminar la filosofia transcendent perquè està mal construïda.
3. Potenciar un territori en el qual càpiguen les reflexions morals.

Comparació entre Kant i Descartes

El dubte de Descartes és un dubte metòdic. Descartes confia en la raó i en la capacitat d'aquesta per a conèixer el món tal com és. Al contrari, Kant distingeix entre els usos de la raó i sotmet a crítica tant els usos com la capacitat de la raó. Enfront de Descartes, que dubta de tot menys de l'evidència racional del 'cogito', Kant basa la seva teoria del coneixement en la determinació dels límits de les capacitats cognoscitives de l'ésser humà i, en especial, de la raó pura.

Descartes sosté que, si partim d'una veritat inicial i tenim un mètode segur, arribarem deductivament a conclusions necessàriament vertaderes. Al contrari, en Kant la cientificitat es troba en la possibilitat o impossibilitat d'emetre judicis sintètics a priori.

Per a Descartes, causalitat, substància o identitat formen part tant de la forma que tenim de conèixer la realitat com de la realitat mateixa. Al contrari, per a Kant, aquestes nocions i altres es troben en l'estructura transcendental del coneixement humà, ja siguin com a conceptes o com a categories. La principal diferència entre Descartes i Kant és que, en Descartes, els éssers humans coneixem les coses tal com són, coneixem les substàncies existents, mentre que en Kant les relacions de causalitat o les substàncies són fruit de les estructures transcendentals en què el nostre coneixement s'organitza a si mateix.

Res cogitans, res divina i res extensa són les tres substàncies que constitueixen l'ontologia cartesiana. Per a Kant, Déu, ànima i món són els tres postulats de la raó pràctica. La principal diferència entre 'substàncies' i 'postulats de la raó pràctica' és la consideració de si aconseguim el coneixement veritable en un pla ontològic (Descartes) o si només són accessibles com a pressupostos per a la raó moral (Kant).