Crítica a la moral occidental i la genealogia dels valors morals

En primer lloc, els homes de bronze tenen la funció de productors ja que s'ocupen de la ramaderia i l'agricultura. Són els més moderats (sophrosyre), i la part de l'ànima que els domina és la concupiscible.

Una polis ha de ser justa, per tant, ha de tenir totes les parts equilibrades. Un individu també serà just quan aconsegueixi un equilibri entre les tres tendències de l'ànima.

D'altra banda, Nietzsche fa una crítica a la moral occidental; explica que aquesta és una moral d'esclaus, de ressentiment, ja que menysprea la vida considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes; diu que aquests intents de fonamentar la moral en una realitat objectiva estan condemnats al fracàs. Sospita de la pretensió de la raó humana d'assolir qualsevol mena de coneixement objectiu de la realitat i, diu, que el camí recorregut per l'home occidental és erroni. No es tracta de fonamentar la moral, sinó de desemmascarar-la. Això és possible evidenciant l'origen, la gènesi, i la genealogia dels valors morals i exposant d'aquesta manera, d'on procedeixen i com han anat evolucionant.

La moral judeocristiana s'ha acabat imposant en la cultura occidental. Aquest filòsof creu que és necessari recuperar el significat originari dels termes morals i proposa un mètode genealògic: analitzar aquests termes morals en diverses llengües i descobrir el significat antic diferent. En l'època antiga, el noble era l'home poderós i bo, i els febles eren els plebeus, vulgars i dolents.

La moral dels senyors comporta l'acceptació de la vida amb les tràgiques exigències. Aquesta moral és la dels individus forts, que descarreguen alegrement la seva energia vital. També és la moral dels individualistes i, a més, no segueixen altres valors que aquells que ells mateixos dicten.

La moral dels esclaus neix de la por i del sentiment d'inferioritat. Els esclaus tenen un odi envers aquells qui temen i tenen un ressentiment impossible de descarregar directament. Els esclaus, impotents, s'acullen a la protecció del ramat dels febles, on troben l'escalfor dels demés miserables.