Crítica nietzscheana a la cultura occidental

La religió

Complementària a la moral. Segons Nietzsche, la religió occidental neix de la por que l'home té d'ell mateix. L'home, incapaç d'acceptar el món real, busca una explicació en un món inventat i superior on emplaça un déu. El problema és que quan s'atribueix el propi destí a un ésser superior que viu en un altre món, al mateix temps sotmet el món real i fa que dins l'home s'introdueixi la idea que la vida terrenal no té sentit. Conseqüència: alienació de l'home perquè aquest situa el propi destí, i la pròpia naturalesa, en un ésser aliè: déu.

Les ciències positives

Ataca la metodologia de la ciència perquè diu que no ofereix una verdadera interpretació de la realitat. La ciència estableix que la veritat es troba en un món modèlic, de matemàtiques, on aconsegueix sotmetre la realitat perquè ens acabem convencent que el món real no és verdader sinó que és aparença i que per això necessita ser reduït al model.

El llenguatge

Diu que en comptes d'entendre el món de la vida com a força o poder, els homes han intentat reduir-lo a conceptes. És una ficció col·lectiva amb la qual pretenem buscar la realitat, però en realitat no interessa buscar la veritat sinó només la seva part positiva i així oprimim el món real reduint-lo a conceptes. Per aquesta raó Nietzsche diu que és molt millor intentar captar la realitat a través de metàfores perquè no empresonen.

La tasca de Nietzsche

Tota aquesta crítica, la tasca que proposa Nietzsche és la de destruir l'edifici de la metafísica, la religió i la moral basades en la inversió de valors. La cultura occidental i les seves manifestacions han provocat un capgirament de valors i la conseqüència: l'home està malalt (nihilisme, manca de sentit). L'home ha perdut el sentit de la vida i la seva existència, per això Nietzsche diu que Déu ha mort. El tema de la mort de Déu apareix per primer cop a "La naia ciència", però on ho desenvolupa més és a "Així parlà Zaratustra". La mort de Déu representa per a Nietzsche la negació de la metafísica i tots els mons derivats d'aquesta. La negació de la moral, la religió, la ciència, la idea de déu és la gran enemiga, això és el nihilisme.

El nihilisme

El sentit negatiu de l'esperit occidental està exhaurit per valors ficticis i es torna nihilista. El nihilisme implica un procés dialèctic, té dues cares: positiva i negativa. S'ha de superar l'estat negatiu perquè la mort de Déu pot donar lloc al naixement de l'últim home, que simbolitza la decadència absoluta de la cultura. L'últim home és el que ha substituït a Déu pel pragmatisme i la tecnocràcia i per això per a Nietzsche és el pitjor dels homes, el més menyspreable. L'esperit lliure és aquell que és capaç d'assumir la mort de Déu, acabar amb la metafísica i no posar-hi res al seu lloc, ho aconsegueix el superhome, que accepta la mort de Déu i assumeix plenament la vida, el més real dels homes, el més fort, el que no necessita valors falsos.

Metàfora de les tres transformacions

Nietzsche il·lustra el procés de generació del superhome amb aquesta metàfora que consta de:

• Camell: Representa el moment en què la humanitat porta la càrrega de la moralitat invertida des de Plató fins ara.
• Lleó: Representa l'home crític, nihilista actiu que destrueix tots els valors establerts, la cultura i la metafísica occidental, encara no ha superat la mort de Déu perquè el que fa és lluitar, s'enfronta i nega la cultura occidental però no és capaç de superar-la encara.
• Nen: Creador espontani del seu propi joc, el que inventa, que pren la vida com un joc. Apareix el superhome lliure de valors passats, ésser autònom que crea una nova taula de valors.

Els nous valors

Per a Nietzsche, els nous valors que estableixi el superhome no són comparables amb els anteriors perquè són nous i diferents. El superhome assumeix aquests valors nous basats únicament en la vida. Assumir la vida implica una nova actitud, la de voluntat de poder, voluntat lliure, vital, expansiva. Tota força impulsora és voluntat de poder i no consisteix en cap afany de dominar a ningú ni d'apoderar-se de res sinó que és pura creació. Nova perspectiva del superhome, s'expressa com a voluntat de poder i entén que la voluntat no és fixa, sinó que és esdevenir. Contra l'ontologia clàssica estàtica, Nietzsche parla del món com a canvi, perspectiva, per això deia que és millor intentar entendre la realitat amb metàfores i aforismes perquè els conceptes són una manera de paralitzar l'enteniment que és incapaç de captar l'esdevenir.

L'etern retorn

Finalment, dirà que el superhome és l'únic capaç de superar la prova de l'etern retorn. Segons Nietzsche és el seu pensament més profund, una referència a una prova selectiva moral i implica una refecció del temps exposada de forma metafòrica, també és una crítica a la concepció judeocristiana que entén el temps de forma lineal, de manera que tots ens dirigim cap a un fi: el judici final, el qual transcendeix tot el que ha passat anteriorment.